Ja sé que és injust, perquè ningú no va a un restaurant a assessorar l’empresa propietària, però les cartes de vins d’aquest país no milloraran si els clients no ens hi posem, això és una realitat. En primer lloc -i això és un objectiu editorial de Vadevi.cat- és estúpid que el gremi de la restauració català treballi activament per la difusió dels vins… riojans. Ja n’hem parlat, i en seguirem parlant, perquè la cosa clama al cel.
Però és que, a més, els vins estan mal ordenats. Més enllà de la separació entre blancs, rosats, negres i caves, ni tan sols hi ha un criteri homogeni per oferir les diverses denominacions d’origen. De vegades, les DO’s catalanes s’agrupen i d’altres queden barrejades amb les espanyoles, segons l’ordre alfabètic. No només això; molt poques vegades hi ha referència als vins de postre i, quan hi són, sovint es veuen obligats a compartir espai amb tota mena de beuratges sospitosos, la majoria d’ells sense cap relació real amb la poma o el préssec que hi ha dibuixats a l’etiqueta.
I no passa res per tornar una ampolla. A mi em va costar uns quants anys, però puc donar fe que val la pena. Un vi espatllat -o en males condicions- deixa un record molt pitjor que un petit mal tràngol que, de tota manera, un cambrer eficient soluciona amb solvència i amabilitat. Ho he fet poques vegades, però no me n’he penedit mai.
En fi, que la franja mitjana de la restauració d’aquest país té feina per fer. I en moments com aquest, en plena crisi de taules buides, és quan més ens escoltaran. Val la pena per ells i, sobre tot, per nosaltres. Que, per cert, som els que paguem.
