[fitxatecnica]
Cruor 2005. Casa Gran del Siurana. DOQ Priorat. Preu Aprox. 20 €. Etiquetat en català. Tel. 972 538 011.
De Muller Les Pusses 2003. DOQ Priorat. Preu Aprox. 15 €. Etiquetat en castellà. Tel. 977 757 473.
[/fitxatecnica]I tenien motius per pensar-ho: els primers vins que van situar el Priorat entre les millors zones productores del món, estaven basats en vinyes molt velles en coster i de les varietats autòctones garnatxa i carinyena. Els nous cellers, en canvi, van haver de plantar vinyes noves, en terrasses i sovint ho van fer amb raïm de varietats foranes, així que podia semblar que la tipicitat i el caràcter dels vins que en sortirien se n’havia de ressentir. El temps ha demostrat que no ha estat així i que el pes del territori, del sòl de llicorella, del clima dur, s’ha imposat als canvis i la qualitat mitjana dels vins que s’hi elaboren a hores d’ara encara és clarament superior a la d’altres territoris vitivinícoles. És clar que també hi ha altres variables que han ajudat a mantenir aquest bon nivell: l’alt preu del sòl, del raïm i de les inversions fa que els vins hagin de ser cars per força i aquest fet ha obligat els cellers a elaborar vins de qualitat si no volen que la nombrosa competència els arraconi.
D’aquests nous priorats, elaborats amb percentatges alts de varietats foranes, n’hem comparat un parell, que tot i aquest punt comú, també tenen les seves diferències. El De Muller és d’un celler clàsic, fundat el 1851 per August De Muller i Ruinart de Brimont, d’una família de vinicultors d’origen alsacià, que van veure a les comarques de Tarragona un gran potencial en l’elaboració de vins.
El Cruor, en canvi és del celler Casa Gran del Siurana, que juntament amb Cims de Porrera, és un dels dos cellers prioratins que s’integren dintre el Grup Perelada. Mentre Cims representa la vessant més tradicional, de vins basats en la garnatxa i la carinyena, les dues varietats negres autòctones del Priorat, amb la Casa Gran del Siurana, creat l’any 2000, els de Perelada han buscat la part més eclèctica, amb el protagonisme de les varietats foranes.
[[frase]]
El Cruor està elaborat amb un 30% de garnatxa i de cabernet sauvignon, 20% de merlot i 10% de cabernet franc i de sirà i un any i dos mesos de criança en bóta de roure francès 50% nova i 50% de segon any.
El Les Pusses 2003, en canvi, està fet amb raïm merlot i sirà a parts iguals i té un any de criança en bótes de roure hongarès.
Al tast, en el Cruor, el 30% de garnatxa no domina la força de l’altre 70% de varietats més dures, com ja ens insinua el color, fosc i cobert i de reflex negrenc. A les aromes comença el festival de complexitat, amb notes de pegadolça negra, de clau, de farigola, amb la fruita de bosc de rerafons. A la boca és descarat, contundent i malgrat tot, llaminer i amb un final llarg on finalment la garnatxa imposa la pau amb deixos de fruita madura que inciten al repte del següent glop.
El Les Pusses és un vi amb llàgrima, dens, i no per això feixuc, amb les aromes vives d’aquestes varietats foranes: nabius i violes, un toc de fum de les bótes hongareses i un final de vainilla agradable que plana damunt un cos ferm i viu, amb una aspror present que marca territori sense arribar a l’agressió i alhora molt fresc.
Per comparació, el Les Pusses resulta més dur i fresc, amb nervi, mentre el Cruor és més càlid i voluminós a la boca i amb un lleu toc llaminer de la garnatxa.
Però en ambdós casos amb la tipicitat i la força de la terra, amb un marcat caràcter prioratí que en aquesta parella eclèctica no està basada en les varietats sinó en el clima i el terreny.
