Mas Llunes Garnatxa Solera 2002
DO Empordà. PVP Aprox. 22 € (Amp. de 50 cl)
Etiquetat en català
Tel.: 972 552 684
Web: masllunes.es
Els dolços són els grans oblidats d’entre els vins catalans. Tot i que tenen una llarga tradició a les diverses comarques vitivinícoles del Principat, des de la Terra Alta a l’Empordà, només a Catalunya Nord han mantingut el prestigi i l’èxit comercial i són els vins dolços més consumits a l’Estat francès.
La sorpresa, però, saltava a la gala d’entrega dels guardons de la primera edició dels Premis Vinari, que es va celebrar el passat 11 d’octubre: el vi més ben puntuat d’entre els 730 que hi van participar, guardonat amb el Gran Vinari d’Or, va ser una garnatxa dolça de l’Empordà, concretament la Garnatxa Solera 2002 del celler de Garriguella Mas Llunes. Es tracta d’un vi molt tradicional, elaborat 100% amb garnatxa roja, la més característica en l’elaboració d’aquest vins. El raïm procedeix de la vinya del paratge de Fontanilles, que s’enfila cap els primers contraforts de les Alberes. Són ceps molt vells, d’edat que l’Antoni Roig l’enòleg i responsable del celler, estima en més de 80 anys.
D’aquesta primera edició només se n’han elaborat 2000 litres, dels quals la meitat s’han embotellat en 2000 ampolles de mig litre, mentre que la resta continuarà a les bótes per fer solera per a properes anyades. Pel que fa a l’elaboració, el vi va fermentar amb els llevats autòctons, sense sembra de llevats afegits, i el vi es va embotellar directament des de la bóta, sense filtrar ni clarificar. En realitat, aquesta primera anyada no és realment un vi de solera, atès que és tot vi de la collita del 2002, però al celler van decidir anomenar-lo “Solera” per no haver de canviar de nom en la propera tirada que s’embotelli, que sí que ho serà. Així doncs, té una criança de ni més ni menys que deu anys en bóta de roure, que es van deixar sense emplenar del tot per tenir una criança oxidativa.
És un vi de color d’ambre, totalment net i transparent. Aquest color insinua les notes aromàtiques oxidatives, de vi ranci, que són les primeres en aparèixer. Després, encara hi ha notes d’orellanes d’albercoc, de vainilla, poma al forn i mel. A la boca és dens i alhora fresc, amb un equilibri perfecte entre sucre i acidesa i amb un reregust llarg, complex i elegant. Uns atributs que van convertir l’aneguet lleig dels vins catalans en el cigne més elegant i admirat.
