Mas Rodó Montonega 2011: hi ha vida més enllà del xarel·lo

La montònega és una adaptació menys productiva de la parellada, aclimatada a les terres més altes Foto: VADEVI.cat

Mas Rodó Montonega 2011

DO. Penedès

PVP Aprox 9 €

Etiquetat en català

Tel.: 932 385 780

Web: www.masrodo.com

Si bé la cerca de la identitat dels vins blancs penedesencs s’ha basat en la varietat xarel·lo, no se’n poden oblidar d’altres que tenen, com a mínim, el mateix pedigrí, com són el macabeu i la parellada. Però encara podem filar més prim i anar a buscar la parellada montònega, com la que fa un celler penedesenc relativament nou, Mas Rodó, que va elaborar la primera anyada d’aquest vi el 2008.

El celler està a Mediona, a la part muntanyosa del Penedès, a una altitud superior als 480 metres, en un edifici que està bastit aprofitant la part que encara estava dreta del Mas Rodó, una casa pairal del S. XVIII.

Tot i que també treballen amb varietats foranes, com la merlot o la riesling, per aquest blanc han apostat per l’autòctona parellada montònega. És una adaptació a les terres altes de la parellada tradicional del pla, amb la que comparteix el material genètic (genotip) però de la que es diferencia en les característiques físiques com a resultat de la interacció amb el medi ambient. És de gra més petit i rosat i té rendiments molt més baixos en quilos de raïm per hectàrea, uns 5.000 quilos contra els 15.000 de la parellada del pla. Ha estat veremada ben madura i passa per una taula de selecció, on es desestimen els gotims que no estan perfectament sans i madurs. La fermentació ha estat feta a baixa temperatura, entre 13 i 14’5ºC per conservar les aromes del raïm.

El vi és de color és pàl·lid i de reflex lleument verdós. Les aromes són molt fresques per un vi mediterrani: de fruita blanca: albercoc i préssec de vinya i d’herba fresca humida. A la boca té una entrada ampla i llaminera, amb una primera impressió lleument dolcenca, que s’asseca al paladar i amb una amargor final lleu.

Potser és una mica curt en boca, però compensa amb frescor i fruitositat i al cap i a la fi, ningú demana als blancs més frescos, albarinyos o rieslings del nord, que siguin llargs.

Nou comentari