Morlanda 2007: l’equip guanyador

Mica en mica, la garnatxa i la carinyena es tornen a imposar al Priorat

El Morlanda 2007 s’elabora amb un cupatge de garnatxa i carinyena a parts iguals. Foto copyright gpo.frex

Morlanda 2007

Viticultors del Priorat

Grup Freixenet

DOQ Priorat

Pvp. Aprox: 38 €

Etiquetat en català

Tel. 938 917 000

Web: www.morlanda.com

Hi ha molts defensors, afeccionats, seguidors -digueu-ne com vulgueu- dels vins elaborats amb garnatxa. Jo en sóc un, malgrat que algun conegut digui que el que sós és un fanàtic garnatxero.

Del que no n’hi ha tants, és de seguidors de la carinyena, malgrat que es tracta d’una varietat autòctona amb tant o més caràcter que la garnatxa. Segurament deu ser perquè mentre la garnatxa permet elaborar-ne vins monovarietals, la carinyena sol emprar-se per a cupatges, malgrat glorioses excepcions de carinyenes extraordinàries.

En tot cas, la garnatxa és més llaminera, més rodona, en resum, més fàcil. La carinyena, en canvi, és la feréstec, la de l’acidesa i els tanins punyents, la de la negror intimidatòria. Per això, la saviesa popular va emplenar el Priorat de vinya de les dues varietats, perquè es complementen a la perfecció. De fet, quan el Priorat era terra de vins a doll enfortidors o millorants d’altres vins internacionals mancats d’esperit, color i grau; la combinació garnatxa-carinyena, amb el sucre de la garnatxa aportant grau i sedositat, i l’acidesa i la intensitat de la carinyena aportant color i longevitat s’apreciava arreu del món vitivinícola.

Res fa pensar, doncs, que aquesta combinació hagi perdut vigència. Amb l’eclosió del cabernet sauvignon, i malgrat que -afortunadament- al Priorat mai ha arribat a ser una varietat dominat, a molts cupatges hi apareixia en un percentatge més o menys alt. Fins i tot al gran l’Ermita d’Álvaro Palacios n’hi havia una part.

Ara, poc a poc va desapareixent de les etiquetes, que cada vegada més llueixen amb orgull, com aquest Morlanda del 2007, les dues varietats autòctones en solitari. En aquest cas, a més a més, es reparteixen el cupatge a parts iguals. La criança és d’un any en bóta nova de roure americà i francès.

I el tast

Negre, ben negre és el color del Morlanda, amb el voraviu de robí lilenc que apunta frescor. Per gaudir plenamenmt de les aromes, l’heu d’oxigenar bé. En decantador o bé servint les copes un mínim de mitja hora abans de beure’l.

Tot i això, no és un vi fàcil. Al nas la carinyena es fa valdre i domina la garnatxa, que es manté en segon terme. Així, les primeres aromes són de bosc de pi i de matolls. La fuita vermella -maduixa- arriba al nas després, més subtil, gairebé d’amagatotis, fresca i llaminera, tot això bastit damunt uns fonaments gairebé imperceptibles, però que aporten complexitat, de tinta xinesa i un torrat molt subtil.

A la boca, les coses canvien i la garnatxa s’imposa: la negror espanta però no agredeix, i el tacte és dens i potent, però alhora vellutat i dolcenc, amb reregust de llaminadura de móra, un punt de regalèssia i un final lleument alcohòlic que ens parla del Priorat de tota la vida. Del de la garnatxa i la carinyena, del dels vins valents.

Nou comentari