Per fi el Govern ha nomenat un nou director general de l’INCAVI, quan ja feia mesos que el càrrec estava vacant i en un moment, plena verema, en que els baixos preus del raïm i els excedents de vi enverinen l’ambient.
Es tracta d’Oriol Guevara, fins ara president de l’Associació Catalana d’Enòlegs i amb una trajectòria professional i una formació especialitzada impecables, per no dir excepcionals.
La seva experiència d’enòleg al sector privat i alhora de consultor en temes comercials li ha donat un coneixement privilegiat tant dels elaboradors i la problemàtica del sector, com dels consumidors i les tendències del mercat.
Sovint ha dit que per part de l’administració calen més que paraules, que calen accions concretes. Algunes d’aquestes accions fins i tot les ha concretat: la creació d’una finestreta única on crear empreses i fer tots els tràmits; una inspecció també única que “en lloc d’inspeccionar, ens ajudi a realitzar permisos de sanitat, d’indústries agràries, d’embotellat, els llibres, la traçabilitat, el control de punts crítics, declaracions de collita, de producció, d’estocs, de residus, d’arrencat, de plantació, certificats d’exportació, de qualificació,… i totes les declaracions d’impostos, d’impostos especials, de duanes, documents d’acompanyament, etc”.
També s’ha declarat partidari de potenciar les varietats autòctones, però amb seny, per no carregar de nou als productors el cost d’una nova reconversió traumàtica del vinyar.
Per començar, als mèrits del seu currículum professional i acadèmic haurem d’afegir la valentia d’haver acceptat el càrrec en un moment tan compromès.
Benvingut, Oriol Guevara, el món és dels valents i el sector del vi català necessita tota la valentia del món.