Parés Baltà Indigena 2009
DO Penedès
PVP Aprox. 11 €
Etiquetat en català
Tel.: 938 901 399
En parlar de la identitat dels vins negres penedesencs, sempre s’ensopega en la suposada manca de varietats de raïm autòctones aptes per a l’elaboració de vins moderns i de qualitat.
De fet, la varietat més plantada a la DO, amb més de 1.700 hectàrees és la d’origen francès merlot, seguida de la cabernet sauvignon amb poc menys de 1.200. La tercera es l’ull de llebre, poc per sota del cabernet, i tot i que es pot considerar autòctona, no ha aconseguit molt prestigi.
Darrerament s’està recuperant la sumoll, aquesta sí totalment autòctona, però tot i que ja se’n fan alguns vins prometedors, encara li cal temps per tenir una presència notable (hi ha només 55 hectàrees inscrites) i se n’ha de perfeccionar el conreu i l’elaboració.
I la garnatxa, es deu preguntar algú? És la varietat negra catalana més estesa, i juntament amb la carinyena, la responsable de l’èxit internacional dels vins prioratins. Doncs bé, es diu que al Penedès no és capaç de fer bons vins. És una varietat molt productiva en condicions favorables i aleshores fa vins poc concentrats, amb poc color i oxidatius, gens adequats per a la criança.
Als climes més durs i en els sòls més pobres, i procedents de vinyes velles, com al Priorat, el Montsant, la Terra Alta o l’Empordà, s’assoleix la concentració necessària, però al clima més amable del Penedès, amb sòls més fèrtils, se suposa que no. I per això gairebé no n’hi ha: 90 hectàrees en total.
Però ens oblidem de dues coses: que tot el Penedès no és igual, que hi ha zones altes i de sòls pobres, i que a més, la viticultura pot corregir les altes produccions.
I això ja ho sabien a la família Cusiné, propietaris de Parés Baltà, que a la finca Cal Miret disposen de garnatxes de gairebé trenta anys plantades a 400 metres d’alçada i amb la que elaboren l’excel·lent Hisenda Miret. Per això van apostar fort i ara fa set anys en van plantar més a la vinya Sobre Font, de Pontons, a més de 600 metres d’altura.
Fan una verema en verd per llençar raïm i així baixar la producció fins a només dos kg per cep. I n’elaboren aquest Indigena (així, sense accent) al que fan una criança curta, només cinc mesos en bóta, per conservar-li la frescor.
És un vi de color de robí d’intensitat mitjana, amb aromes en que la fruita madura, maduixa i gerds, es combina amb notes d’herba recent tallada i punts de vainilla de la criança. A la boca és llaminer, com és tradicional en la garnatxa, i alhora fresc, amb prou força, i amb un final lleument aspre que li dóna seriositat. I especialment, és personal, únic al Penedès, cosa que ben pocs cellers poden dir.
L’INDIGENA ÉS UN MONOVARIETAL DE GARNATXA NEGRA AMB 5 MESOS DE CRIANÇA FOTO: PARÉS BALTÀ
