Parés Baltà Indigena Blanc 2011: algú ho havia de fer II

El celler de Pacs segueix amb la tasca de recuperació de varietats autòctones que a hores d'ara són poc freqüents al Penedès

Un monovarietal de garnatxa blanca al Penedès. Foto: VADEVI.cat

Parés Baltà Indigena Blanc 2011

DO Penedès

PVP Aprox. 12 €

Etiquetat en català

Tel.: 938 901 399

Web: www.paresbalta.com

Fa poc més d’un any vaig publicar a VADEVI.cat un article titulat “Algú ho havia de fer” dedicat al vi Indigena negre 2009 de Parés Baltà, elaborat amb garnatxa negra.

En aquell text vaig destacar la importància de recuperar una varietat autòctona al Penedès, on la majoria de negres s’elaboren amb els raïms forans cabernet sauvignon o merlot.

Per a l’article d’aquesta setmana no he trobat millor títol (poca imaginació, direu) que aquest, que reflecteix la continuïtat d’aquesta tasca de recuperació de varietats autòctones, en aquest cas la garnatxa blanca.

És cert que, a diferència de amb el negre, en el cas del raïm blanc aquesta recuperació potser no és tant necessària, atès que al Penedès hi ha ben implantades la trilogia de varietats autòctones amb que s’elabora el cava: macabeu, xarel·lo i parellada. Però desperta la curiositat veure quin resultat dóna aquest raïm tan consolidat a la Terra Alta, el Priorat, l’Empordà o a la DO Montsant, al clima penedesenc, menys càlid i extremat. La parcel·la d’on prové, a més, potencia la frescor. Es tracta de La Plana Molinera (Finca El Subal), a Pontons i a 700 m d’altura.

El vi s’ha elaborat jove, sense pas per bóta, però passada la fermentació s’ha deixat 3 mesos en contacte amb les mares fines provinents de la fermentació, amb bâtonnage o remogut diari, per aconseguir que els llevats aportin més densitat al cos i aromes més complexes.

El color és groc palla, net i lluent, i a l’acostar la copa al nas en surten aromes lleument anisades i de fruita, albercoc i pera, amb un rerefons vegetal suau d’herba humida. A la boca és més prim i fresc que els seus cosins terraltencs, amb nervi i una lleu amargor final, típica de la garnatxa blanca.

Al celler recomanen consumir-lo en els dos anys posteriors a l’elaboració. Però ja tinc ganes que hi hagi unes quantes collites al mercat per poder tastar-ne l’evolució, que promet sensacions originals.

Nou comentari