Sí, sí, però… no vull ser l’únic que ho fa!
Us explicaré una anècdota que va passar fa un parell de mesos: el tancament d’una empresa centenària, com moltes de les que han hagut de tancar en els darrers temps.
Aquest senyor, fabricant de paper per fer les caixes de cartró de les que serveixen d’embalatge per molts dels productes que consumim a diari, es va veure abocat, després de més de 60 anys, a tancar un negoci que donava feina a una quarantena de persones de diferents edats.
El motiu del tancament va ser el mateix que en repetides vegades hem sentit a dir: que l’empresa no havia sabut donar un valor afegit, innovar, adaptar-se a la situació actual, ja que el producte que feien ells, venia des de la Xina a un preu més barat.
Molt bé! Aquest senyor, doncs, s’havia de resignar davant d’aquesta situació de mercat, i així ho està fent, tot i que segurament amb recel.
Ara bé, això que a priori pot semblar tan normal, té un parell de consideracions a tenir en compte: la primera, és que a aquest senyor i els seus ex empleats a l’atur, ara no els hi volguem vendre les excel·lències del consum de productes de proximitat. I dos, que possiblement la seva situació econòmica es vegi afectada i repercuteixi en una davallada del seu consum.
I tot pensant, arribo a les següents conclusions: és que a mi el consum de productes de proximitat moltes vegades no em costa més diners? És que no he de invertir més temps en anar a comprar botiga per botiga el que podria trobar al LIDL de torn amb menys temps i més barat. I a més ho faig molt de gust, però potser és que el fabricant Català de paper no té el mateix dret que els altres empresaris a guanyar-se la vida?
I, aquest pesat perquè ens fot aquest rotllo sobre les caixes de cartró al vadevi.cat?
Doncs bé, més que res perquè reflexionant una mica, m’agradaria que tot el sector del vi català que defensa que a Catalunya es consumeixin vins catalans, pensi que el vi català, ve moltes vegades presentat en una ampolla comprada a no sé on, amb un tap portuguès, les càpsules comprades a la Rioja, les etiquetes impreses a on siguin més econòmiques, i LES CAIXES DE LA XINA.
I que a vegades prenent aquestes decisions, perjudiquem un altre sector que dóna feina a gent que viu a Catalunya. Sector que si no pot sobreviure, haurà de despatxar els seus empleats, que veuran reduïts els seus ingressos, i que són els consumidors dels vins catalans.
És a dir, que potser que l’esforç el fem entre tots, no?
Jo hi estic disposat i convençut. I vosaltres?
Ignasi Segui és soci consultor de Parenthesis Marketing Consulting, especialitzat en l’assessorament de cellers en les àrees de màrqueting, comunicació i comercialització.
