L’aparició de la “Llista Parker” és un dels fenòmens més curiosos del món del vi.
Quan comencen a córrer rumors que ha de sortir, elaboradors, periodistes i afeccionats ens posem nerviosos.
Els que més s’hi juguen, però, són els cellers. Una bona puntuació representa salvar l’any. I no em refereixo a salvar l’honor o a satisfer l’orgull. Em refereixo a salvar el compte de resultats, a buidar el magatzem.
Recordo que fa anys vaig trucar al celler mallorquí Ànima Negra (quin gran nom per un celler) per demanar una mostra –he de reconèixer que va ser l’endemà que el seu vi sortís per primer cop molt ben puntuat per Parker-. Encara sorpresos, em van dir que m’enviarien de mostra una de les ampolles que els propietaris del celler tenien a casa, perquè havien exhaurit totes les existències abans de saber que havien sortit a la famosa llista. Els resultats s’havien filtrat i des de l’estranger els havien comprat tot el vi abans de poder reaccionar i guardar-ne per als clients que els havien estat fidels en els temps difícils.
Esclar que una bona puntuació no satisfà de la mateixa manera tothom. Al celler que per primera vegada col•loca un dels seus vins amb 90 punts, estan més contents que unes pasqües. Ara, al que n’aconsegueix 94, però en mantenia 98 des de fa anys, hi ha ambient d’enterrament.
Com crític de vins, m’agradaria poder menystenir Parker, dir que no és imparcial, que no en sap, que manipula la informació i no sé quantes coses més. Però he de dir que mai he tastat un vi que ell hagi puntuat bé i m’hagi semblat que no s’ho mereix.
Una altra cosa és que hi hagi vins tan bons com els que ell puntua i que no apareixen a la seva llista. És ben sabut que tenir contactes a Nord-amèrica fa més fàcil que la teva ampolla arribi a la seva taula de tast, que és el que compta si tens un gran vi, però també és cert que no et garanteixen una bona puntuació.
El que és inqüestionable és que la llista Parker funciona. És igual que el critiquin, que es posin en dubte el criteri i la influència: si surts ben puntuat, vens.
I a Catalunya tenim la sort que a Parker li agraden els vins càlids, els vins potents i concentrats. Justament els que el nostre clima mediterrani ajuda a elaborar.
Per la primera comunió em van regalar un joc de bolígraf i ploma Parker. Va ser la primera alegria que em va donar aquest cognom. Ara, any rera any, quan surt la llista i els vins catalans hi surten tan ben puntuats, Parker torna a fer-me feliç i torno a fer córrer la ploma, tot i que ara l’ordinador fa que sigui en sentit figurat.
