Roig Parals Camí de Cormes 2010: la saviesa de l’edat

Un monovarietal de carinyena de ceps de més de cent anys

Roig Parals Camí de Cormes 2010

DO Empordà

Etiquetat en català

PVP. Aprox. 23 €

Tel. 972 634 320972 634 320

Web: www.roigparals.cat

En parlar de vins de gamma alta, sovint es diu que estan elaborats amb raïm de “vinyes velles”, però també sovint no s’especifica quina és l’edat real d’aquestes vinyes, ni se sap gaire perquè ha de ser millor un vi elaborat amb ceps de molta edat. De fet, si amb raïm de ceps de més edat fan millors vins, perquè els pagesos i els cellers els arrenquen i els substitueixen per d’altres de més joves?

Doncs d’una banda, els ceps més vells tenen menys vigor, així que fan menys quilos de raïm, i d’altra, tenen unes arrels molt desenvolupades. D’aquesta manera en surt un raïm més concentrat i que capta més la mineralitat i reflecteix millor les característiques de l’indret.

Però tot i aquestes avantatges, justament la producció més baixa de raïm és la que fa que els pagesos substitueixin aquests ceps per altres de nous, que en pocs anys són més rendibles, atès que hi ha pocs compradors disposats a valorar prou el raïm de vinya vella com per compensar la seva baixa producció.

Això és així excepte en el cas de cellers que exploten les seves pròpies vinyes i que per tant, estan disposats a conservar el patrimoni de vinyars vells, per elaborar-ne vins d’alta qualitat i amb prou valor afegit com per compensar el cost de mantenir aquestes produccions tan baixes.

És el cas del celler Roig Parals, que conserva les vinyes que va plantar el besavi Quim, qui va fer tot l’esforç per tornar a recuperar les parcel·les que s’havien mort després que la fil·loxera, a partir del 1872, comencés a arrasar totes les vinyes empordaneses. Després de guanyar-se la vida al Rosselló durant uns anys, el 1896 va poder tornar a Mollet de Peralada, on va plantar vinyes de carinyena.

Doncs bé, el Camí de Cormes s’elabora amb raïm d’aquests mateixos ceps plantats entre el 1896 i el 1900 en tres parcel·les de menys d’una hectàrea cadascuna, situades al paratge de Cormes on hi ha el camí que antigament la gent transitava per passar a l’altra costat de la frontera pel Coll de Banyuls.

El raïm es va veremar la primera setmana d’octubre, i va fer una maceració pre-fermentativa en fred durant 48 hores a 10ºC, i una fermentació alcohòlica de 25 dies. Després de passar uns mesos dins el dipòsit d’inoxidable, va fer una criança de 15 mesos en bótes de roure francès de 400 i 500 litres de capacitat. Es va embotellat el mes de juny de 2013.

El color és intens i cobert, amb el centre de color negre que caracteritza la carinyena i el voraviu granat. A les aromes, una decepció inicial: és un vi tancat, amb fins i tot algun tuf de resclosit. A la boca tampoc ofereix res de notable, més aviat una mala bava final una mica gratuïta. Cal tenir paciència però: si estem parlant de ceps de gairebé 120 anys d’edat, ara no hem d’escatimar al seu fruit una bona mitja hora amb el vi decantat, oxigenat sense por a marejar-lo.

I si heu estat pacients tindreu premi, i premi gros, perquè es tracta d’un vi fora de l’habitual. Les aromes són delicades, gairebé decadents, de fruitetes vermelles -el diminutiu és perquè m’imagino baies molt petites i delicades- i de pètals de rosa marcits, i també notes de terra molla, de fullaraca, de marro de cafè i -sí, ja sé que és poc concret- de perfum, i un final on hi ha fins i tot mentol.

A la boca també ha fet un tomb. Ara té una entrada fresca, un pas floral i una agilitat felina, sense cap percepció dels 14,5º Alc, excepte a la vista, on vesteix la copa amb llàgrima densa. El final, però, se’l guarda per donar una petita coça astringent al fons del paladar, no sigui que algú pugui pensar que es tracta d’un vi descriptible amb adjectius com són domesticat, modern, comercial o tecnològic. No: és carinyena empordanesa de ceps vells, savis i amb idees pròpies sobre el què han d’expressar i el com ho han de fer.

Nou comentari