Sot Lefriec, vine’m a veure que tinc set

Opinió

Si diem “creadors catalans” diem escriptors, músics, dissenyadors o cuiners. Però no diem els que fan vi. Tenim beques i ajuts a la creació, com a tot arreu (de vegades sembla que només dóna beques la Generalitat, com si el Ministerio de Cultura no en donés als que escriuen en espanyol). Però ja seria hora que, almenys, els polítics catalans compressin vi català de qualitat per als seus pessebres. Perquè ara per semblar que els preocupa la crisi han suprimit la tradicional copa de Nadal, com si els vinaters no la patissin, la crisi.

Hi ha una parella d’artistes que viuen al Penedès i que fan un vi impressionant: el Sot Lefriec. És el que en diuen “vi de garatge”, que és l’equivalent, diguem-ne, a la música independent. Pot competir amb qualsevol gran vi de tot el món i té la gràcia de no ser del gust del guru Parker (que fa la guia ídem): aquest vi és Tom Waits i a Parker només li agraden les lentes dels Beatles (precioses, d’altra banda).

Ara aquesta parella acaben de fer un vi blanc que és una obra d’art. N’han fet només 500 ampolles i les han venut a uns 16 euros. El resultat és que ja no en queden. Els d’El Bulli se n’han quedat unes quantes, els d’El Celler de Can Roca (no hi ha ningú que hi entengui més, de vi, que en Josep Roca) unes altres i els de Monvínic unes altres.

Aquest és un article llepó, però no per interès, perquè com els deia, el vi s’ha exhaurit i no me’n podran regalar. És per explicar que hi ha vinaters petits que estan fent coses importants i que, com la majoria de músics independents, no poden viure d’això, i han de fer altres feines. El vi que els dic, per cert, s’anomena Plou i Fa Sol i diuen els savis que l’etiqueta és molt infantil. Naturalment. El que és seriós és el que hi ha a dins de l’ampolla.

Nou comentari