Sumarroca Temps de Flors 2014
DO Penedès
Etiquetat en català
PVP Aprox. 6,50 €
Tel. 934 750 125
Web: www.sumarroca.es
El vi forma part de la nostra cultura i de la dieta mediterrània des de fa més de 2000 anys. Així, no és estrany que hi hagi consumidors de moltes menes. Des dels que fa anys que consumeixen de forma més o menys quotidiana un mateix tipus o fins i tot una mateixa marca concreta de vi, fins els afeccionats curiosos que cerquen els vins més especials. Des dels qui consumeixen vi només esporàdicament en àpats i celebracions assenyalades, fins els lectors de premsa especialitzada, els col·leccionistes i els cercadors de rareses que són capaços de tenir al rebost una ampolla de vi escumós japonès.
Entre els consumidors més entesos hi ha els afeccionats i també els professionals -que comptant els que estan al sector de l’hostaleria, els del sector de la distribució i els de l’elaboració, en un país productor com ho és el nostre, sumen un mercat considerable. Doncs bé, entre aquest públic sovint hi ha vins que són malvistos. Són els anomenats “vins comercials”, vins agradables, sovint amb uns grams de sucre residual per litre (es tracta de sucre natural procedent del most i que no s’ha consumit del tot durant la fermentació alcohòlica) que els dona un tacte un punt llaminer, malgrat que es tracti de vins catalogables com a secs (menys de 4grs/litre, mentre que els vins realment dolços passen dels 50).
Són vins -blancs, rosats o negres- frescos, d’aromes afruitades i no gaire complexes i generalment, molt ben elaborats. I se’n consumeixen milions d’ampolles, a Catalunya i a la resta del món.
Però no “molen”, no et fan quedar com un entès -més aviat el contrari- si els demanes. I a més a més, tenen fama de ser vins “poc honestos”. Poc honestos perquè solen estar elaborats amb cupatges de diverses varietats, en proporcions que busquen equilibris difícils d’assolir i per tant no es consideren “vins de raça”, monovarietals o de cupatges clàssics, i també perquè es diu que aquesta mica de sucre que porten és un recurs fàcil per agradar.
Molt bé. Però són els que fan sobreviure el sector vitivinícola amb les seves vendes milionàries al gran públic, i són els vins que sovint paguen la nòmina a aquests professionals del sector que els menystenen.
I a més a més, com en tot els tipus de vins, n’hi ha de bons, de ben elaborats, i n’hi ha de menys encertats.
Aquest Sumarroca Temps de Flors és un d’aquests vins, un vi comercial, ben elaborat, agradable, i jo diria que ben honest des del moment que començant pel nom i continuant amb l’etiquetatge, no pretén enganyar ningú, sinó que més aviat pretén seduir a molts. És un cupatge que, com diu a la web del celler “combina la personalitat, l’estructura i l’elegància del xarel·lo amb la potència aromàtica del muscat de gra petit i el gewurztraminer”. I jo afegiria que els 3 grs escassos de sucre acaben d’arrodonir la recepta.
És un vi, doncs, d’una potència aromàtica excepcional, amb notes de raïm fresc i d’albercoc madur, i les notes florals que li donen nom: flor de taronger, gessamí i mimosa.
A la boca té un gruix i una potència considerables, però té una acidesa present i alhora equilibrada que el fa fresc. I amb el toc de dolçor lleu que li dóna un final seductor i sofisticat.
I jo em pregunto: i si està tan bo, perquè no es pot dir que és un bon vi? Un més dels misteris de l’encarcarat sector del vi, que el van allunyant del gran consum i dels joves.
