El 2005, a l’ombra del boicot al cava català, van aparèixer amb força cavistes d’altres indrets i fins i tot la DO Rueda va aprofitar l’ocasió per llançar els seus vins escumosos elaborats amb la varietat local verdejo. El 2006 la DO Rueda va arribar a expedir més de 700.000 ampolles d’aquest escumós. El 2007 el boicot va perdre força i el nombre d’ampolles de l’escumós castellà va caure en picat, fins el punt que el 2008 només en van vendre unes 200.000, amb una davallada acumulada en dos anys de més del 70%. A hores d’ara la DO Rueda practicament ha abandonat l’elaboració de vins escumosos.
Això demostra que el cava és un producte competitiu i que només motius aliens al món del vi li poden fer mal.
Ben diferent és el cas del vi blanc. No fa tan temps el vi blanc català era hegemònic a tot l’Estat. Els albarinyos eren pocs i no gaire ben elaborats. Els blancs de la Rioja, eren antiquats i poc competitius. I els Rueda ni tan sols existien (la DO Rueda es va crear el 1980).
Aquest cap de setmana en un restaurant de peix menorquí, a la carta i a les taules, els blancs de Rueda dominaven la situació, amb només una tímida presència dels excel·lens blancs menorquins. Els blancs catalans no es veien per enlloc.
En un altre restaurant de peix, aquest cop al port de Barcelona, a pocs quilòmetres en linea recta de les vinyes d’Alella, només els albarinyos disputaven l’hegemonia dels Rueda.
No vull ni pensar quina presència de vins blancs catalans deu haver-hi a les marisqueries madrilenyes.
Que el cava resistís un boicot mentre els nostres vins blancs no han estat capaços de conservar la posició de privilegi que tenien, demostra que no sempre podem donar la culpa als de fora, que no ens estimen.
Fa molt temps que l’èxit del cava va centrar l’atenció dels elaboradors catalans que van descuidar l’elaboració dels vins blancs i en molts casos es van dedicar a embotellar com a vi blanc el vi base per al cava. I les característiques necessàries per al cava, baixa graduació i molta acidesa, no són els millors arguments per defensar la tipicitat mediterrània dels nostres vins.
Els errors es paguen cars. I encara més si no hi ha gaire predisposició a perdonar-te’ls.
