Tocat de l’ala 2011
DO Empordà
Pvp. Aprox. 10 €
Etiquetat en català
Tel. 935 457 092
Web: www.tocatdelala.cat
Ara resulta que els millors vins són els fins, de poc cos i de grau baix, vaja, els que no són propis d’aquí, i que l’èxit que han tingut en els últims anys els vins catalans i els mediterranis en general, madurs i càlids, ha estat perquè els feien “tal com li agradaven a en Parker” el crític nord-americà que ha estat el més influent del món en els últims anys.
I això ho afirmen ara també molts crítics, blogaires, gurus i prescriptors d’aquí, que no se n’adonen que seguint la corrent als crítics del nord, el que fan és tirar-se pedres a la teulada i tornar a fer ostentació d’aquest provincianisme tan comú que sempre troba millor el que ve de fora.
Doncs no senyor. No és que els vins mediterranis els hagin fet densos i llaminers per agradar al senyor Parker, ha estat a l’inrevés: Parker va descobrir la calidesa, la fruita, la força i la capacitat expressiva dels vins mediterranis al Priorat, quan va tastar els vins que hi començaven a elaborar el famós grup de pioners, encapçalats per René Barbier. I se’n va enamorar. I en veure’ls ben valorats, molts elaboradors mediterranis van desacomplexar-se i van deixar d’intentar elaborar vins a l’estil nord-europeu, més fins i més febles. Més elegants, si es vol, però no propis ni representatius del nostre clima, i per fi van sentir-se orgullosos de la capacitat de maduració del sol que pinta de llum el Mediterrani, de les varietats autòctones com la garnatxa i la carinyena, que fan vins valents, densos i amb color. De les aromes de fruita madura del nostre raïm dolç.
Potser sí que a d’altres indrets van canviar d’estil per agradar Parker i que van forçar el raïm i l’elaboració en altres climes per imitar el que aquí és natural. Aquests, si volen, que tornin al seu estil tradicional, que nosaltres ens quedem amb el nostre, que tan bons resultats dóna.
Així ho han entès l’equip de Coca i Fitó, juntament amb la del celler Roig Parals, quan han elaborat aquest Tocat de l’ala 2011, amb un cupatge de garnatxa de vinyes de 30 a 100 anys (60%) i de carinyena de vinyes de 40 a 90 anys (40%), ben madurs, que només han afinat amb 4 mesos de criança en bóta de roure. És un vi de color de robí molt fosc, d’aromes de móres i gerds madurs amb un punt de tinta xinesa, i un tacte en boca potent i ferm, càlid -que no alcohòlic- pels seus 14,5 graus, i amb una elegància basada en el reflex de l’austeritat del territori i la tradició de l’Empordà, més que no pas en la impostació del caràcter prim i l’accent feble dels vins de nord enllà.
