Torres Gran Sangre de Toro 2010

DO Catalunya

PVP Aprox.: 11,5 €

Etiquetat en castellà, anglès i català

Tel.: 938 177 400

Web: www.torres.es

El 1954, Miguel Torres Carbó va crear el Sangre de Toro, que va aconseguir ser la primera marca de vi negre català amb criança en assolir reconeixement a tot l’Estat espanyol i fins i tot als mercats internacionals. Temps després, ja entrats els anys seixanta, el seu fill, Miguel A. Torres va decidir, anar una pas més enllà i elaborar un vi de categoria superior, amb una criança més llarga. Així va néixer el Gran Sangre de Toro, elaborat inicialment amb el mateix cupatge varietal, de garnatxa i carinyena, al que posteriorment s’hi va afegir sirà. Té una criança de 12 mesos en bóta de roure europeu, que li permet lluir a l’etiquetatge la paraula “reserva”, que en vins clàssics, com és el cas, té encara capacitat per suggerir qualitat.

És curiós, i segurament el nom hi té molt a veure, que, tant el Sangre de Toro com el Gran Sangre de Toro, tenen fama de ser vins molt potents, “forts” dit en llenguatge col·loquial. És difícil de dir si als anys cinquanta i seixanta, quan van néixer, aquesta fama estava justificada, però el cert és que a hores d’ara no. I amb això no vull dir que el Gran Sangre de Toro sigui un vi suau, però no està pas entre els més potents. Ja hem esmentat que es tracta d’un vi “clàssic”, que en contraposició a les negrors gairebé intimidatòries dels vins “moderns”, basats en maduracions i extraccions molt altes, a hores d’ara resulten molt més accessibles i fàcils al paladar. Els 14º Alc. que indica a l’etiquetatge ja no fan por a ningú, acostumats als 14,5 o 15 graus de molts vins mediterranis de qualitat.

El color és més aviat intens, però no pas opac, conserva una certa transparència, i té el voraviu de color de robí, encara amb un lleu reflex lilenc que indica que té anys de recorregut per endavant. A les aromes hi ha un bon equilibri entre la fruita de bosc madura, maduixa i gerds, i les notes més torrades i fosques procedents de la criança, amb tinta xinesa i crosta de pa torrat. Al reregust és on es manifesta la sirà, amb matisos més florals de caramel de violes. I a la boca, el que comentàvem abans: té una entrada voluminosa, que emplena el paladar, però amb la tradicional sensació rodona i agradable de la garnatxa, gens dur ni agressiu., sense gairebé sensació d’aspror. Només al final té una certa amargor matisada que li aporta l’elegància que no passa de moda dels clàssics. I tot això, a un preu de venda inferior als 12 euros, que vistos els preus dels vins de gamma alta de molts cellers, es pot considerar realment ajustat.

Nou comentari

Comparteix