Es diu que a França hi ha un formatge diferent per a cada dia de l’any. A Catalunya de formatges no en tenim tants, per desgràcia n’hem deixat desaparèixer molts, però podem posar un vi adequat per a cada formatge francès.
Hi ha qui diu que això és un problema a l’hora de potenciar-los i donar-los a conèixer. Ens comparen amb els vins de Rueda, que en poc temps han assolit una bona imatge. O amb els de la Ribera del Duero. O amb els de la Rioja. O amb els albarinyos gallecs. Sense voler menystenir aquest vins, no es pot comparar el conjunt dels vins catalans amb cap d’aquests exemples.
Els vins catalans són els vins d’una nació i expressen la riquesa de territoris, de climes i de tradicions locals i reflecteixen el caràcter innovador i obert de Catalunya. Potser massa innovador i obert, si hem deixat passar tantes varietats foranes de raïm que ens han fet perdre tipicitat i caràcter, però durant molts anys aquesta oferta tan variada ens ha permès oferir tota mena de vins a milions de consumidors d’arreu del món.
Ara les coses han canviat i els nostres vins s’hi han d’adaptar. Cal recuperar aquest carácter propi. Però això no vol dir renunciar a la nostra diversitat. Tenim tipicitat a les carinyenes i la garnatxes del Priorat i del Montsant, dues DO germanes però de matisos tan diferents com diferents són els seus sòls, pissarrenc l’un, calcari l’altre. La garnatxa blanca de la Terra Alta, el trepat de la Conca de Barberà, el xarel·lo i el sumoll penedesencs, més garnatxa i carinyena a l’Empordà, amb un caràcter marcat per la tramuntana i ben diferent de la calidesa de les comarques tarragonines. El picapoll bagenc, la pansa blanca d’Alella i els blancs corporis de Tarragona. Tenim els vins moderns dels Costers del Segre i encara la DO Catalunya per acollir a tots els que vulguin treballar amb més llibertat. Del cava no cal ni parlar-ne.
Cert, els vins de Rueda són inconfusibles. De fet, tots són iguals, treballats amb una sola varietat i amb les mateixes aromes. Igual que els Ribera, vins monocordes d’ull de llebre o els de la Rioja, tallats gairebé tots pel mateix patró conservador amb molta fusta i poca fruita. Però tots plegats, més els xeresos i tants altres més, fan la riquesa dels vins espanyols.
Digueu-li als francesos que eliminin algun dels molts tipus de vins diferent que elaboren per unificar-se en una sola referència més fàcil de promocionar.
Els vins de la Rioja són els vins d’una comunitat autònoma. Els vins de Catalunya són els vins d’un país.
