Vins El Cep GR5 Senders 2013
DO Penedès
Etiquetat en català i anglès
Preu Aprox. 9 €
Tel. 938 912 353
Web: www.elcep.com
Fa unes setmanes Vins El Cep ha presentat dos nous vins, el negre GR5 Senders i el GR5 Xarel·lo, que des del celler defineixen com “de terrer i ecològics” malgrat que, al menys la mostra del negre, no duen cap segell, ni el del Consell Català de la Producció Agrària Ecològica (CCPAE) ni l’Eurofulla, que els certifiqui com a procedent de l’agricultura ecològica.
El GR5 Senders s’elabora amb raïm de vinyes adultes (plantades entre el 1979 i el 1985), i és un cupatge de tres varietats: ull de llebre, cabernet sauvignon i sirà. La collita del 2013 va estar marcada per una anyada fresca amb una bona maduració, i va proporcionar uns raïms molt sans. Després de fermentar i macerar amb les pells durant 12 dies, el vi va fer una criança de vuit mesos en bótes de roure francès.
El nom de GR5 li ve del sender de gran recorregut que travessa les vinyes del celler. Conegut com a Sender dels Miradors, el GR5 comença i acaba el seu recorregut a la mar Mediterrània: va de Sitges fins a les platges de Canet de Mar, passant pel Penedès, creuant les vinyes de Gelida i Sant Llorenç d’Hortons, pujant al santuari de Montserrat i, d’allà, cap els dominis del Montseny i el Montnegre, fins arribar a la costa del Maresme.
Aquest nom ha estat escollit perquè relaciona el vi amb el territori on neix. I si des del celler s’afirma que és un “vi de terrer”, és perquè s’elabora només amb raïm procedent de les propietats de Can Prats, Can Castany i Can Miquel de les Planes, situades als termes de Gelida i Sant Llorenç d’Hortons.
És un vi de color roig robí d’intensitat mitjana, amb una certa transparència, amb el voraviu també de robí. A les aromes, destaca la fruita, maduixa i cirera, més aviat madura, però sense arribar a la gamma de les melmelades o la fruita confitada. Pel que fa als vuit mesos de bóta, només es fan notar amb unes notes fines d’espècies, clau i nou moscada, però sense aportar cap nota torrada ni cap punt d’evolució ni d’oxidació.
A la boca, la frescor torna a ser la característica dominant, amb una entrada vellutada, un pas agradable i un final amb el punt just d’aspror per no fer-lo massa llaminer.
Es tracta d’un vi que sense tenir cap tret molt marcat, destaca justament per l’equilibri general, que el fa agradable per a diferents públics, des dels aficionats que no es conformen amb vins mediocres, fins els consumidors que demanen als vins una cosa que pot semblar molt senzilla, però que sovint altres vins més pretensiosos no assoleixen plenament: fer gaudir i donar una dosi de plaer tot acompanyant algun bon àpat. Així de fàcil, així de difícil.
