Antigament, o potser no fa tants anys, els pagesos acostumaven a tancar els tractes donant per bona la paraula. Si hi havia el compromís per ambdues parts, l’acord tenia vigència i no feia falta formalitzar documents o passar per notari per donar-hi validesa. Avui dia, aquesta tradició podria estar canviant, o com a mínim així ho confirma a Vadevi un bufet d’advocats que lidia habitualment amb aquest tipus de situacions.
“L’any 2008 va canviar la llei i des d’aleshores s’exigeix la forma escrita per a tota mena de contractes”, explica Dolors Peiró, advocada de l’Estudi Jurídic Milà Advocats Associats de Vilafranca del Penedès. El bufet s’ha especialitzat en assessorament agrícola i acostuma a lidiar amb problemes de contractacions entre parts o delimitació de finques. Tornant al cas dels contractes, diu, “es tracta d’un tema habitual i malgrat que no hi hagi papers, es poden acreditar de diverses maneres”, dirà, sigui per exemple a través de la DUN o demostrant a través d’algun dels tràmits administratius que aquella persona ha estat treballant i fent ús d’aquella parcel·la durant una temporada determinada.
Ara bé, en moments de canvis en la propietat i de tràmits de les consegüents herències, han estat diversos els parcers que s’han trobat amb canvis sobtats en els acords verbals, que de cop perden tota mena de validesa.
El cas de Testuan
El projecte vitivinícola de Testuan va brotar fa més d’una dècada de la unió de set amics que volien fer vi. Més enllà dels seus orígens i de la seva trajectòria, una de les primeres finques que van treballar, i de la qual n’obtenien el raïm per embotellar els productes de la marca, estava ubicada al municipi de Cabrils, d’on és, per cert, un dels seus fundadors Quim Colomer. La finca en qüestió era propietat d’en Ramon González, qui malauradament va morir ja fa uns quants mesos. L’hereu, Ramon González júnior, ha decidit que Testuan no continuaria treballant la finca.
“Amb en Ramon pare teníem molt bona relació, ens coneixíem del poble de tota la vida”, comparteix amb Vadevi en Quim Colomer. “I des dels inicis, ens hem entès de paraula, sense necessitat de posar cap acord per escrit”. Ara, en canvi, aquesta falta de documents afecta la relació amb la nova propietat. Si d’entrada l’hereu els reclamava cobrar el doble per l’ús de la finca, amb el temps, va decidir que no hi havia res a parlar i que es quedava ell amb l’ús total de la propietat. “Després de molts estira-i-arronses, ens ho va comunicar amb efecte immediat“, lamenta en Quim.
Un alt valor sentimental
“Més enllà de la dimensió de la vinya, de només 0,37 ha, o del fet que estigués a Cabrils, era una finca amb un alt valor sentimental per a nosaltres”, afegeix en Quim. A més a més, lamenta, “abans que en Ramon es posés malalt i morís el febrer de 2021, fins i tot havíem parlat que en la següent verema, la d’aquell any, ens quedaríem els pocs quilos que ell collia a la feixa veïna”.
Finalment, després de tot el que ha passat, Testuan ni ha pogut ampliar la collita ni tan sols podrà continuar treballant el bancal de Cabrils. El lloc on, per cert, també duien a terme la major part de la seva activitat enoturística, la qual cosa els ha obligat a repensar on poder portar les visites interessades a conèixer el projecte i tastar els seus vins.
“Els canvis s’han d’acceptar i processar, però ara per ara, he de dir que tot plegat ens ha deixat afectats”, conclou Colomer.
