Casa Mariol, Yzaguirre, Miró i Cori. Les quatre marques no pequen de falsa modèstia i tot i que no diuen que esperessin el premi sí que admeten que fan un bon vermut. Una afirmació avalada pel seu volum de venda i ara també per un Vinari de Plata.
Miquel Àngel Vaquer, en el moment de rebre el Vinari de Plata
Miquel Àngel Vaquer, responsable de Casa Mariol, i Vinari de Plata en la categoria de Negres, assegura en declaracions a ‘vadevi.cat’ que li fa molta il·lusió haver rebut aquest premi i ho atribueix a la qualitat. Tot i la modernitat dels seus dissenys i la desimboltura del seu plantejament empresarial, diu que el que ha intentat fer és “connectar el vermut amb les noves generacions, i explicar els beneficis del vermut a nous consumidors. El vermut no l’hem modernitzat, perquè és el que és i ens agrada tal com és, però sí que hem fet un exercici d’apropar-lo a la gent més jove. I si això és modernitzar-lo, doncs sí”.
Yzaguirre, en canvi, entén la modernització des de la criança. El seu vermut elaborat especialment per celebrar el 130è aniversari de la marca, s’ha envellit durant 6 mesos per acabar donant-li un toc particular, perquè tingui una mica “més de caràcter”. Així ho explica Josep Salla, responsable del celler Sort del Castell, que a més aclareix que “el vermut quan s’envelleix es torna una mica ranci i el que cal fer és donar-li un toc perquè aquest ranci que sortiria del vi desaparegui i tingui un to més de taronja, de quina, etc. Cal jugar amb les diferents herbes”.
Josep Salla, en el moment de rebre el Vinari de Plata
Els Vinari de Plata Blancs van ser per Miró i també per Cori, que tot i que està elaborat per Miró pel Museu del Vermut, és en Joan Tàpias, el seu director i responsable el que s’ha encarregat de donar el vist i plau als botànics que s’utilitzen per a la seva elaboració. Tàpias celebra el boom del vermut que estem vivint sAls anys setanta i vuitanta, la cervesa va pràcticament monopolitzar l’espai social de relació que avui comparteix amb el vermut, però els cellers sempre han seguit produint vermut, des de fa més d’un segle, i han mantingut aquesta tradició. També ha ajudat el fet que anar a fer el vermut encara és sinònim d’anar a una terrassa de bar, picar alguna cosa i fer un beure, sense que necessàriament sigui vermut”.
Joan Tàpias del Museu del Vermut en el moment de recollir el Vinari d’Or en la categoria de vermuts negres o vermells
Laura Prats responsable de màrqueting de Miró ha explicat a ‘vadevi.cat’ que “això que els vermuts blancs són per les senyores ja ha passat a la història” i que a la seva empresa no l’elaboren pensant en el públic femení. A més, ha assegurat que “ara pensem bastant en l’exportació. Per exemple, acabem d’entrar a Suècia que és un mercat molt complicat perquè per accedir-hi també has de passar una mena de concurs, i ho hem aconseguit”.
Laura Prats, directora de màrqueting de Vermut Miró. NR
En el cas de Miró, a més, estan molt contents i satisfets pel fet d’haver obtingut el màxim guardó, el Gran Vinari d’Or amb el seu Miró Reserva Etiqueta Negra.
Precisament l’exportació també és un dels punts forts tant de Casa Mariol, com d’Yzaguirre. Josep Salla ha assenyalat que estan “en un 15-20% del nivell de la facturació en exportació. I que el vermut va agafant força, sobretot als Països Baixos, Anglaterra, Estats Units, Colòmbia, i fins i tot està començant a funcionar en algun país d’Àfrica i Àsia”.
Una embranzida a l’exterior que anirà, segons Miquel Àngel Vaquer, en paral•lel a l’èxit local. “Al llarg de la història el vermut ha evolucionat de moltes maneres. Sempre hi ha estat i ha sigut un imprescindible als bars. Ara consumim condicionats per les tendències, i això té coses bones i dolentes. Nosaltres som optimistes i sabem que tot això afavorirà al vermut, que està vivint un moment pletòric. Calen més marques, més cellers que en facin, més vermuteries, més mitjans que divulguin sobre el vermut… i entre tots li donarem llarga vida al vermut”.
