La serotonina és més coneguda com a hormona de la felicitat perquè s’associa amb una plàcida sensació de benestar. Els experts la descriuen com una “peça clau” per al funcionament correcte del sistema nerviós, sistema immunitari i l’eix intestí-microbiota-cervell. Ara, un treball fet per membres del grup de Biologia de Sistemes de Llevats d’Interès Biotecnològic des de l’Institut d’Agroquímica i Tecnologia d’Aliments, IATA, amb seu a Paterna (València), ha permès desenvolupar un mètode per produir serotonina de manera fàcil i ecològica a partir d’un llevat que s’utilitza per a fer vi. L’equip s’ha afanyat a patentar-ho.
Com funciona? Els investigadors expliquen que en l’ésser humà la serotonina se sintetitza majoritàriament al tracte gastrointestinal, en part a conseqüència del metabolisme de la microbiota intestinal, i, de manera minoritària, al cervell. Està àmpliament demostrat, diuen, el paper d’aquest neurotransmissor en la regulació dels estats d’ànim, la conducta social, alimentària o sexual, així com en el somni, l’atenció o l’ansietat. A més, la seva estructura química la converteix en un “potent antioxidant”.
En l’actualitat, la producció de serotonina i dels seus precursors, com el triptòfan o l’hidroxitriptòfan, prové fonamentalment d’un procés de síntesi química i de l’extracció de les llavors de la planta africana Griffonia simplicifolia. Tot i això, aquests processos requereixen dissolvents tòxics i materials amb un cost elevat, i els processos extractius a partir de qualsevol font vegetal solen ser processos llargs, costosos i poc sostenibles, que donen baixes taxes de recuperació, i que poden variar estacionalment d’un lot a un altre.
Tecnologia per substituir processos industrials
La tecnologia patentada pel grup de l’IATA-CSIC cerca substituir aquests processos industrials, menys respectuosos amb el medi ambient, per la producció biotecnològica d’aquestes molècules d’alt valor afegit, a partir de fonts com la glucosa i l’amoni, presents a molts subproductes de la indústria agroalimentària, com el most de raïm concentrat, el bagàs de taronja o diferents tipus de melasses. Així, es podrien crear sinergies d’aprofitament i revaloració de residus, de manera que disminuís el preu i l’impacte econòmic del procediment. “Estem treballant per millorar la viabilitat des del punt de vista econòmic i industrial. Aquest procés és més sostenible, però estem avançant perquè a més sigui més viable des del punt de vista econòmic”, explica José Manuel Guillamón, investigador principal del treball.
Concretament, la matèria primera d’aquesta tècnica seria el llevat vínic Saccharomyces cerevisiae, àmpliament utilitzat en diferents processos fermentatius com el vi, la cervesa i el pa. Aquesta ja havia estat estudiada per l’equip de Guillamón com a font alternativa i sostenible per produir hidroxitirosol, un polifenol present de forma natural a l’oli d’oliva. “A partir d’aquí ens vam posar a investigar si podíem utilitzar aquest microorganisme com a cep superproductor d’altres compostos, com ara la serotonina o la melatonina”, detalla l’investigador.
Aquesta investigació, valoren, “obre un camí per desenvolupar estratègies biotecnològiques similars en el futur”. Guillamón assenyala que l’estructura de la serotonina “representa un valuós marc molecular amb un interès especial en la síntesi de nombroses molècules de gran valor en diferents sectors”, com la melatonina, clau en la regulació del cicle del son, o alguns compostos químics d’interès per les seves propietats antivirals, o sedants, antitumorals i antimicrobians.
Aplicacions al sector alimentari i cosmètic
D’altra banda, atès el caràcter del neurotransmissor, el grup de recerca considera que aquesta tecnologia podria tenir un “impacte important” en diferents sectors industrials. Més enllà de les aplicacions en el sector farmacèutic o nutracèutic, també es podria utilitzar com un additiu alimentari per reforçar determinats aliments, que ja destaquen per la presència d’aquesta molècula en la composició, o en alimentació animal, on se li han vist efectes molt positius en la reducció de l’estrès i l’augment del benestar. Finalment, també apunten que podria aparèixer al sector cosmètic gràcies al seu caràcter antioxidant i fotoprotector que confereix l’estructura química de la molècula.
Així mateix, són molts els aliments i begudes fermentats en què s’ha descrit la presència natural de serotonina o melatonina. És per això, conclouen, que no cal descartar la ingesta d’aliments com una forma vàlida per suplementar aquestes molècules al nostre organisme.
