Per què costa tant que la gent jove s’acosti al vi? L’enòleg Llorenç de Ferrer (34 anys) i el sommelier Sergi Marco (31 anys), analitzen des de dins un fenomen que preocupa al sector: la dificultat d’atraure els joves a un producte que forma part essencial de la nostra cultura, però que sovint es percep com un món distant, complex o simplement “no per a ells”. El vi, com tantes altres coses del món rural i artesanal, pateix una desconnexió profunda amb la societat actual. De Ferrer, enòleg del celler Les Acàcies (DO Pla de Bages) i propietari del projecte Dues Ales, a Berga, ho resumeix amb contundència: “Hi ha una desconnexió total amb la natura i amb el fet a mà. La gent no sap d’on surt la llet bona, ni d’on venen els ous de qualitat. I amb el vi passa el mateix: si només el veus dins d’un supermercat ben envasat i polit, sembla de gran qualitat, però falta entendre’n l’origen”. Pel jove enòleg, acostar els joves al vi implica reconnectar-los amb la terra i amb el paisatge. “El vi és cultura, és natura i és gastronomia —no només una beguda alcohòlica. Si aconseguim que els joves s’interroguin sobre què hi ha darrere d’una ampolla, ho tindrem molt més fàcil.”
De Ferrer és clar quan diu que no cal fer vins especials pel jovent, sinó fer-los entendre què és realment el vi. “Jo no em centraria tant a fer vins pensats per als joves, amb molta fruita o com si fossin refrescos. El vi ja el descobriran. A mesura que vas madurant, vols encetar ampolles més bones. El que cal és que tinguin curiositat per saber què hi ha darrere d’una ampolla”. A més, defensa que el futur no passa pel consum massiu sinó pel consum conscient: “Vivim en una societat molt estressant, i cada cop serà més necessari obrir una bona ampolla per celebrar qualsevol cosa o per desconnectar. Si només en beuen una el cap de setmana, però és bona, millor. Creixerà el segment de mitjana-alta qualitat”.
Un món massa tancat i difícil per al consumidor
Des del punt de vista de Marco, sommelier de 31 anys i actual comercial de Vila Viniteca, el problema és que el món del vi s’ha tornat massa difícil per al consumidor. “Hem creat un club exclusiu. Si no entens de sabors, d’aromes o de fusta, sembla que no puguis formar part d’aquest món. I això ho hem fet nosaltres: productors, sommeliers i restauradors.” Marco creu que cal tornar a la naturalitat i la inclusió: “Quan era petit, a casa sempre hi havia vi a taula. No calia entendre’l, només beure’n i gaudir-ne. Ara tot s’ha complicat: la gent vol fer cursos per entendre què és el vi, quan en realitat no cal entendre’l, cal gaudir-lo. El vi és per compartir, no per analitzar-lo constantment”.
Pel sommelier i actual comercial de Vila Viniteca, la comunicació del vi ha acabat generant rebuig entre molts consumidors. “Hi ha gent que diu jo no en sé, de vi, com si això fos un impediment. Però no cal saber-ne: hi ha vins per a tothom. El problema és que hem fet creure que si no ets expert, no pots participar-hi”. També apunta un factor evident: la forta competència de la cervesa, un producte molt més visible i socialment acceptat. “Quan quedes amb els amics, dius anem a fer una birra. El vi no té aquesta presència. Mira Estrella Damm: està als concerts, al futbol, a la tele. En canvi, no recordo l’últim anunci de vi que hagi vist”.
El repte de fer el vi proper i inclusiu
Marco defensa que cal més inversió en comunicació i més vincles amb la cultura popular: “Hem d’ensenyar que el vi és un producte fet pel poble, que n’hi ha de bons a cinc o deu euros, i que també són vins dignes. No tot ha de ser luxe o col·leccionisme”. En aquesta mateixa línia, creu que cal cuidar molt més els vins que s’ofereixen a copes: “Molts restaurants posen vins mediocres per qüestions de cost, però hi ha vins assequibles i de gran qualitat. Si millorem l’experiència de la copa, el públic s’hi enganxarà més”.
De Ferrer, per la seva banda, insisteix que el missatge de fons ha de canviar. “No podem vendre el vi com una beguda alcohòlica més. Hem de transmetre que és el resultat d’un paisatge, d’una cultura i d’un ofici. Si això ho entenem, el vi recuperarà el seu lloc”. Ambdós experts comparteixen una mateixa visió: el futur del vi passa per fer-lo més proper i més fàcil, sense renunciar a la seva identitat ni al seu valor cultural.
Ni Llorenç de Ferrer ni Sergi Marco parlen des de la nostàlgia, sinó des del compromís d’una generació que viu el vi amb passió però també amb realisme. Saben que els hàbits canvien, que la salut pesa i que els preus són un obstacle, però creuen que el camí no és fer vins “per a joves”, sinó fer que els joves se sentin part del vi. “El vi és paisatge embotellat”, diu De Ferrer. “I cal gaudir-lo”, insisteix Marco. Potser, entre aquestes dues frases, hi ha la clau del futur del sector.
