Aquest vespre, a partir de les 20:00 h de la tarda, es viurà una experiència gastronòmica dolça, en tots els sentits de la paraula, a Cornudella de Montsant. La convocatòria la fa l’AOC Cotlliure i Banyuls, i consistirà en un sopar maridatge entre la cuina del xef Rafel Muria, dels Quatre Molins, i diverses anyades de vi dolç natural d’aquesta reputada regió vinícola de la Catalunya Nord.
lgor Akhiridinov és director del Consell regulador de les AOC Collioure i Banyuls a Catalunya del Nord des de fa un parell d’anys i atén Vadevi unes hores abans de la cita per compartir el motiu de la trobada en una conversa que aviat deriva cap a un passeig per la seva regió d’origen. “Volem reforçar la connexió amb la Catalunya del sud, hi tenim molt en comú i sabem que d’aquesta aliança només en poden sortir coses bones”, apunta. De fet, aquesta acció al Priorat és la primera de moltes que planegen fer a partir d’ara, perquè entenen que hi ha moltes possibilitats per fer xarxa i sobretot per donar a conèixer els seus vins entre el públic sud-català. “Personalment, tinc moltes ganes de desenvolupar aquesta cooperació entre les dues Catalunyes“, dirà.

Akhiridinov detalla que des que ha entrat al consell regulador han estat moltes les accions que duen a terme per fer més visible la producció de vins de Banyuls i Colliure. “Hi ha la festa de la verema, una activitat de passejada gastronòmica entre vinyes i un petit saló on convidem tots els elaboradors a presentar les noves anyades i la gamma completa dels seus vins”, comparteix. I, ara, hi sumen aquesta mirada més enllà del seu propi territori perquè volen explorar i donar a conèixer “que a Banyuls fem vins de prestigi, vins que han viscut la seva esplendor al segle XIX i que són testimoni líquid de la història del nostre territori”.
El director continua descrivint-los. “Fem productes molt especials, que s’identifiquen per un perfecte equilibri entre l’acidesa i el sucre, per la singularitat que li atorga precisament en la seva riquesa i diversitat”. Explica, a més que malgrat que es parli genèricament de vi dolç, hi ha una gran varietat de productes segons elaboració, sigui oxidativa, reductiva o amb més o menys criança. I en destaca els Grand Cru, que són els vins que s’obtenen de parcel·les determinades i que fan criança mínima en botes de fusta.
A la regió, descriu, hi ha entre 700 i 800 viticultors que treballen vora 1.300 hectàrees de vinya, i hi ha una cinquantena de cellers elaboradors, tres dels quals són cooperatives. “Som una terra lligada amb el vi, però històricament el que ens defineix és la cultura de la doble activitat, explica, és a dir, hi ha moltes persones que tenen cura de la terra dels pares, avis…, però ho compatibilitzen amb la seva pròpia activitat professional”.

S’està perdent el consum de vi dolç
“A la Catalunya Nord també s’ha reduït el consum habitual de vi dolç”, apunta el director, i saben que “mai recuperarem les xifres del segle passat”, que és quan s’han registrat les millors vendes fins al moment. Així i tot, es mostren optimistes davant noves oportunitats, que més enllà d’obrir-se a nous mercats, passa per ampliar els moments de consum. “Està bé que el tinguem present per a les postres, que acompanyin aperitius, però pensem que els vins dolços són grans companys de formatges i d’altres tipus de productes gastronòmics, són molt versàtils i haurien de poder acompanyar àpats sencers”, matisa, fent una selecció acurada del menú.
Els vins dolços de la costa vermella són potser els més coneguts de la regió, però representen només una tercera part de la producció vinícola del territori (tenen una producció que ronda els vint-i-dos mil hectolitres anuals, dels quals, uns vuit mil són destinats a dolços). També són, i així es reivindiquen, terra de vins secs, de blancs i negres, que elaboren a partir de varietats locals com la garnatxa blanca, roja i negra, o també el macabeu, la carinyena i el monestrell.

Un enamorat de Catalunya
lgor Akhiridinov és d’origen rus i va arribar a França amb 22 anys per a estudiar un màster. “No tenia connexió amb la vinya, però m’agradava molt”, recorda i després d’uns anys treballant en el sector de la banca a París, va decidir fer un canvi de rumb i, des de Ceret, vincular-se amb la producció vitivinícola de la regió de Banyuls i Cotlliure. “Sóc un enamorat de Catalunya”, reconeix, i d’aquí que aviat comencés a estudiar català i a aprofundir en el coneixement de la producció de vins a la Catalunya Nord, i ara…, la sud.
