!–akiadsense–>
Audrey Doré (An Oriant, Bretanya, 1980) és la millor sommelier de Catalunya del 2017. L’Associació Catalana de Sommeliers ho anunciava fa uns dies al restaurant Villa-Retiro de Xerta després d’una llarga jornada d’exàmens i proves que van veure competir pel títol a un total de vuit candidats. Contenta pel reconeixement, Doré transpua entusiasme per la seva feina, que des de fa un any i mig duu a terme al Celler de Can Roca. El present, el té clar. El futur, no tant: “Mai he fet gaires plans i de moment m’ha anat bé així”.
És la millor sommelier de Catalunya. Enhorabona!
Gràcies! Era el primer cop que participava en un concurs i la veritat és que no m’esperava arribar tan lluny. De fet, no vaig quedar gens contenta de l’examen teòric ni de la decantació, però vaig passar a la fase final i després les coses van anar sortint bé.
Quina va ser la prova més difícil?
El teòric va ser molt dur. Quan veus la primera pàgina de l’examen i només pots respondre a dues de les preguntes penses: “uff, quin nivell… no me’n surto!”
I la més senzilla?
Potser no per senzilla, però com a professional de sala em sento molt més còmoda amb les proves de maridatge, perquè és una feina que faig cada dia al restaurant. A cada servei ens toca pensar ràpid i decidir quin vi acompanya millor cada plat, i aquesta pràctica ha estat una bona aliada pel concurs.
La seva evolució és aquesta: una noia de la Bretanya ve als 18 anys a passar uns mesos a Madrid. Fa un Erasmus a Galícia, es trasllada un temps a Barcelona i acaba instal·lant-se a Girona. I mentrestant, s’enamora del vi i decideix fer un canvi de vida i dedicar-se a la seva passió.
Cert. Jo havia estudiat Filologia Hispànica i treballava al sector turístic. Però un cop aquí, comences a treballar, fas vida aquí i vas allargant l’estada. L’Erasmus i Barcelona em van permetre descobrir un nou clima, el sol, la llum. De petita em podia passar mesos sense veure el sol! I a tot això, pensava: ‘Vull dedicar-me a alguna cosa que m’agradi’. I a mi m’agradava -i m’agrada- el vi. Així que vaig fer un curs bàsic, vaig entrar a treballar a La Vinya del Senyor, ja a Barcelona, i no he parat: d’allí, va seguir el Roca Moo i després el Celler de Can Roca.
La millor sommelier que, a més, treballa a un dels millors restaurants del món. Com hi arriba?
Puc dir que per casualitat. Estava contenta al Roca Moo, però m’anava pel cap marxar de la gran ciutat i pensava anar cap al Penedès, treballar en enoturisme o entrar a algun celler. Encara no havia tingut cap oferta que em vaig trobar en Josep Roca i em diu: “Si vols marxar de Barcelona, vine a casa”. Com podia rebutjar aquell caramel? Vaig anar-hi sense dubtar i ara ja fa un any i mig que hi treballo.
I entre servei i servei, encara treu temps per donar classes. Com s’ho fa?
Sí, dono classes de Geografia Vinícola Francesa al segon curs de sommelier del CETT, i és una feina que també m’agrada molt! És bonic veure estudiants que despunten a classe i després trobar-te’ls en l’àmbit professional. Penses: “Mira, a aquest/a l’he vist créixer”. És una feina molt agraïda i de la qual també n’aprenc.
Hi veu un llarg recorregut al Celler de Can Roca?
De moment tinc clar que vull seguir treballant en hosteleria, m’ho passo molt bé! Si ets un “fricki” del vi, ho gaudeixes molt perquè et dóna moltes oportunitats, pots obrir i conèixer infinitat de vins. A més, m’està permetent conèixer molta gent que admiro; poden passar pel restaurant mil actors de cinema de Hollywood, però si ve en Pierre Overnoy, m’emociono i em poso molt nerviosa!
Poden tastar vi de tot el món, però també coneix molt bé el que es fa a Catalunya. Què en pensa del moment que viu el vi aquí?
Crec que viu un molt bon moment, que s’ha fet molt bona feina i que ara s’estan veient resultats. Penso que a nivell de l’Estat s’ha acabat la dualitat Rioja- Ribera, ja se sap que a Catalunya es fan grans vins. Per això em continma sorprenent que vagis a un bar de Barcelona i quan demanes un vi et treguin un Verdejo o un Rioja. Això a Logronyo és impensable! I en canvi aquí, passa. Aquí hi ha un problema.
Què s’hi pot fer?
Falta que el vi s’associï amb un consum normal, que es pugui sortir a prendre una copa i que hi hagi una bona oferta de vi que permeti triar qualitat i proximitat. A més, una altra cosa, la gent té massa respecte al vi, i això és un problema nostre, l’hem convertit en un producte snob. Si us plau, fora prejudicis, no en cal saber de vi per gaudir d’una copa! Hem d’aconseguir que la gent perdi aquest respecte al vi, aterrar-lo i fer-lo més proper a tothom.
Com es veu d’aquí a deu anys?
Mai m’he plantejat el futur i de moment m’ha anat bé així. Però el cert és que no crec que en deu anys encara estigui treballant a sala. El que sigui, ja es veurà.
9
5
