Aquest mes de juliol, la Ponència d’Energies Renovables ha emès una declaració d’impacte ambiental favorable a la instal·lació de tres nous parcs eòlics als termes dels municipis Batea i La Pobla de Massaluca, tots dos a la comarca de la Terra Alta. Falta el tràmit urbanístic davant la Comissió Territorial d’Urbanisme de les Terres de l’Ebre, però si tot seguís endavant, aquests projectes afegirien 31 nous aerogeneradors de 200 metres d’altitud i 147 megawatts de potència al territori, provocant una afectació sobre 85 hectàrees de terrenys eminentment agrícoles.
Els tres projectes en tràmit són Les Crestes, amb 10 aerogeneradors i 49 MW de potència, al municipi de Batea; Fontcalda, amb 11 aerogeneradors i 49 MW de potència, al municipi de Batea; i El Calvari, amb 10 aerogeneradors i 49 MW de potència als municipis de la Pobla de Massaluca i Batea. Tot plegat, se suma a sis projectes fotovoltaics que actualment es troben en tràmit a la comarca, que afegirien 106,5 MW de potència i ocuparien una superfície de 164 hectàrees.
Gairebé el 30% de l’energia acumulada a Catalunya
Els nous projectes no estrenen la generació d’energia eòlica a la comarca, que ja compta amb dotze centrals, 410 MW de potència i 169 aerogeneradors, fet que representa que “a la Terra Alta hi ha gairebé el 30% de tota la potència eòlica instal·lada a Catalunya (1.406 MW), quan només representa el 0,14% del total d’habitants de Catalunya amb 11.473 persones”. Ho denuncia la Denominació d’Origen Terra Alta, qui entén que “anualment produeixen electricitat amb renovables que equival a més de 10 vegades el seu consum elèctric anual, fet que no repercuteix en el desenvolupament territorial, ja que la comarca ha perdut més de l’11,1% de la població des que es van posar en marxa les centrals eòliques l’any 2010, sent la comarca catalana amb el percentatge més gran de pèrdua de població”.
Aquestes instal·lacions, lamenten des de la DO, responen a un “model elèctric centralitzat en mans de poques empreses, ubicades en espais agroforestals, i situades lluny dels principals centres de consum, fet que implica la construcció de noves línies elèctriques d’alta tensió”. I aquesta realitat contrasta amb un entorn que viu del camp, i que “els territoris on s’instal·len les centrals no es veuen afavorits socioeconòmicament per la seua presència”, justifica l’entitat del vi. I aporta xifres: “econòmicament, aquestes instal·lacions només aporten als pressupostos municipals el 3,4% del que facturen, tenint en compte que un 1,5% dels ingressos procedeixen de convenis que no sempre s’estan complint per part de les empreses”. D’altra banda, segueixen, “l’impacte laboral a escala local de les centrals eòliques es pot considerar marginal, donat que només generen 0,03 llocs de treball (fixes i eventuals) per cada MW instal·lat entre persones empadronades als municipis amb centrals eòliques”. Tot plegat, “significa un 0,3% del total de la població ocupada d’aquests municipis”, de manera que “si només es tenen en compte els llocs de treball directes, les xifres baixen a 0,02 llocs de treball per cada MW instal·lat i un 0,2% de la població ocupada”.
Rebuig per part de la DO
La Denominació d’Origen Terra Alta sempre s’ha manifestat favorable a les energies renovables, però davant aquest panorama reclamen que la “generació sigui distribuïda i de base comunitària, aproximant producció a consum i utilitzant espais alternats”, tal com determina l’article 19 de la Llei del Canvi Climàtic aprovada el 2017 pel Parlament de Catalunya.
El problema, assenyalen, és que “aquesta concentració eòlica de grans projectes a la comarca ja està per sobre d’allò que es pot assumir i esdevé una massificació eòlica que posa en perill l’entorn, el paisatge o la dinamització econòmica del territori, entre altres aspectes”. I clouen: “és per això que la DO Terra Alta mostra el seu rebuig als tres nous projectes que han rebut declaració d’impacte ambiental favorable”.
L’activitat agrícola, especialment la relacionada amb el sector vitivinícola, i el turisme han anat esdevenint, malgrat les dificultats, dos dels principals motors econòmics de la comarca, i la DO Terra Alta reclama defensar els paisatges agroforestals com a eix de construcció d’un potent projecte de desenvolupament enoturístic. “La continuada massificació eòlica a la comarca amb grans projectes d’energies renovables compromet aquest desenvolupament autocentrat que es basa en els recursos naturals, paisatgístics i agraris propis de la comarca”, clamen.
2
