L’oficialitat de l’Associació de Dones Rurals va arribar l’any 2018, però va ser la culminació d’una inquietud que feia temps que existia entre diverses dones que es dediquen al sector primari. I ara, seguint amb el ferm compromís i filosofia, que basen sobre tres pilars –visibilitat, representativitat i equitat en un sector tradicionalment masculinitzat-, l’entitat ha estrenat el seu primer congrés en el qual s’ha posat sobre la taula problemàtiques i reptes als quals s’enfronten en l’actualitat, com a dones, però que afecten també la totalitat del sector agroalimentari català.
Sota el lema ‘Dones del món rural el motor de canvi del sector primari’ les prop de 140 persones que s’han reunit a Món Sant Benet han pogut seguir aquest dijous 16 de novembre diverses ponències al voltant de dos eixos: la gestió hídrica i econòmica com a reptes de futur, aprofundint en temes com la viabilitat econòmica de les empreses del sector primari, els reptes de l’emergència climàtica en l’àmbit agroalimentari i la visió emprenedora i innovadora de la dona en el món rural.
“Som necessàries, imprescindibles, sense la pagesia no hi ha futur, no hi ha aliments, no hi ha paisatge, no hi ha territori”, reivindicava durant la inauguració de la cita Rosa Domènech, presidenta de Dones Món Rural, i insistia en la necessitat d’impulsar polítiques públiques pensades pel món rural, i d’impulsar l’Agenda Rural de Catalunya. De fet, dirigint-se directament al conseller d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, David Mascort, present també a l’acte, reclamava “polítiques agràries reals, que vinguin del territori, que defensin la pagesia, petites explotacions i indústries agroalimentàries, sense nosaltres aquest país no funcionarà”.
Mascort, per la seva banda, ressaltava que la mirada de les dones del món rural és essencial per interpretar el sector i el país: “És imprescindible que el vostre punt de vista sigui a les taules de decisió, hem de treballar plegats, per aprofitar les oportunitats, i per impregnar no només el món rural, sinó també al país”.
El model econòmic de les empreses del sector primari, a debat
El primer bloc de ponències es va centrar en economia i va permetre debatre temes relacionats amb els models econòmics d’empreses del sector primari, la burocràcia, la viabilitat econòmica i altres reptes amb tres ponents de referència en aquest camp. Per una banda, l’experta en sobirania alimentària, Annaïs Sastre, ha destacat que és necessari parlar d’intercooperació: “Moltes productores cuiden el comerç local del poble, les finques, va molt més enllà de la part productiva. Aquests són projectes amb vocació de servei públic.”
Un altre dels ponents d’aquest grup ha estat Francesc Reguant, economista especialitzat en agroalimentació i fundador d’Obealimentària del Col·legi d’Economistes, que ha posat sobre la taula que petita pagesia i gran indústria agroalimentària són dos models necessaris i defensables. També ha fet incidència en el canvi climàtic: “S’ha de treballar des del territori. L’agricultura té un paper molt important, modernitzant els regadius, millorant la gestió de les dejeccions ramaderes mitjançant la bioeconomia, sent amics de la tecnologia…”.
La taula també ha estat formada per Mirene Begiristain, doctora en economia i investigadora en sistemes alimentaris sostenibles i agroecologia de la Universitat del País Basc (EHU), que ha fet molt d’èmfasi en la relocalització dels sistemes alimentaris i la sobirania alimentària per mantenir la població als sistemes rurals, així com el greu problema de la burocratització del sector. “La burocratització és una violència simbòlica i invisibilitzada, s’imposa un model i es desprestigia, fa anticipar la jubilació de persones, i això no ens ho podem permetre”. Una de les seves investigacions més importants se centren en el càlcul dels costos de producció d’empreses agrícoles. “En general, veiem una crisi cultural: una desconnexió entre la societat i l’alimentació”, ha recalcat, “si volem dir als nostres fills que es quedin al món rural, ens hem de replantejar els sous dignes i impulsar la reconnexió”.
Les visions dels diferents ponents coincidien amb l’opinió dels professionals de l’àmbit agroalimentari, que insistien que cal desburocratitzar el sector i fer pedagogia al consumidor sobre el cost real de la producció aliments.
El futur de la gestió hídrica davant la incidència de l’emergència climàtica
Gemma Puig, meteoròloga a l’espai del temps de TV3 i Catalunya Ràdio, ha donat el tret de sortida al segon bloc del Congrés amb una introducció sobre l’emergència climàtica i l’adaptació al nou paradigma. “Els temporals sempre hi han sigut, però ara agafen dimensions que s’escapen del que estem acostumats. Els meteoròlegs hem hagut d’aprendre a diagnosticar nous fenòmens: fortes pedregades, tornados, huracans mediterranis, refugiats climàtics, augment del nivell del mar…”, ha afirmat, afegint que “actualment, estem vivint la sequera més forta, i del passat hem pogut aprendre i incorporar solucions: mitigació del canvi climàtic, a dessalinitzar i regenerar l’aigua…”.
L’investigador de l’IRTA Joan Girona, entrava fort amb una ponència titulada Sense aigua no hi ha aliments, des de la qual ha fet èmfasi en el fet que no tenim prou aigua, ni a Catalunya ni al món, per continuar produint els aliments com ho fem ara: “A escala mundial hi ha molta preocupació per la disponibilitat d’aliments. La FAO diu que en els pròxims anys, en els països desenvolupats, hi haurà mancança d’aliments, a causa de l’augment de la població. I, per tant, hem de ser més eficients: produir més amb menys aigua, i ho hem de fer amb més coneixement, tecnologia i recerca”.
Innovació, gestió empresarial i emprenedoria, en femení
La tarda ha començat amb un missatge gravat i a distància per part de Teresa Jordà, exconsellera d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural i ha seguit amb una conversa amb sis sòcies de l’Associació de Dones del Món Rural, durant la qual s’ha pogut conèixer bones pràctiques sobre el seu dia a dia, destacant aspectes d’innovació i emprenedoria, projectes d’èxits i la figura femenina en els negocis al sector primari.
Es va sentir el testimoni de Susana Castells, impulsora de la Cooperativa de Dones Arrosseres del Delta de l’Ebre i Ecocastells, des de Deltebre; Maria Àngels Prat, ramadera del sector boví de llet de la Granja Can Thió – EFA Aymerich de Franciac, des de Caldes de Malavella; Marta Borràs, ramadera del sector porcí i cofundadora de DPagès, a Solsona. També hi era Urgell Isus, de la Ramaderia de Ca l’Andreu (Alàs Alt Urgell), Dolors Roca, pagesa i viticultora de Fruita de Cal Roca, a La Granada, i Judit Sogas, viticultora i enòloga del Celler Rubió de Sòls, des de Balaguer.
Marcel·la Otamendi, reconeixement a la trajectòria dona del món rural
El moment més emotiu de la jornada ha arribat amb el reconeixement d’una trajectòria professional. Volent destacar la dedicació, esforç, experiència, constància i visibilitat de les dones del món rural, l’Associació de Dones del Món Rural ha distingit Marcel·la Otamendi, pagesa del sector de l’arròs i pescadora d’angula de les Terres de l’Ebre. Els motius, segons el jurat, “l’esforç i superació davant els reptes que afronta la propietària d’una finca de l’entorn del parc natural del Delta de l’Ebre, amenaçat per la regressió, l’enfonsament del terreny i l’emergència climàtica, que causa temporals cada cop més devastadors”. Otamendi forma part de l’Associació Dones del Món Rural i de la Cooperativa de Dones Arrosseres del Delta de l’Ebre.
“Vull agrair a les companyes, totes s’ho mereixen”, compartia l’homenatjada. “A l’Associació de Dones del Món Rural he trobat la meva zona de confort, he descobert que no estic sola, m’heu donat força i mai he hagut de demostrar com soc. Això costa molt, sobretot quan et volen apartar com a nosaltres, i hem de dir molt fort que encara no hi ha cap polític que ens hagi pogut robar la nostra dignitat! No deixem que ningú decideixi per nosaltres. Llarga vida al Delta i a les dones del món rural”.
L’objectiu d’aquesta distinció ha estat destacar dones que hagin contribuït a posar en valor a la dona dins el sector primari, emprenedoria, innovació i lideratge. Aquest ha sigut el principal requisit per a la proposta de candidatures, que estaven obertes al públic general i que se n’han rebut un total de 14. Les altres dones també nominades al premi foren Begoña Amorós, Loreto Camprubí, Dolors Català, Teresa Colell, Helga Harbig, M. Teresa Marmi, Laia Muns, Carme Plana, Noemí Poquet, Anna Servent, Montse Soler, Casimira Sobirats i Rosa Maria Vila.
Una jornada per alçar la veu i estrènyer vincles
L’organització del I Congrés ha estat un dels grans reptes d’aquest 2023 per l’Associació de Dones del Món Rural. La principal finalitat és alçar la veu de les dones rurals, i contribuir al seu posicionament com a referents del sector primari i agents clau del món agroalimentari, així com demostrar la seva força, unió i voluntat per treballar en pro del relleu generacional, les polítiques agràries del país i el futur de la igualtat de gènere del sector.
L’entitat compta amb un pla d’accions molt marcat i exhaustiu, que disposa de diferents línies de treball: incidir en polítiques públiques gràcies a la participació del Consell Assessor de Dones del Món Rural i Marítim, un ens creat pel DACC; debatre temes específics del sector primari, a través d’uns grups sectorials interns; crear accions de sensibilització, mitjançant la participació activa en diversos canals de comunicació, processos o iniciatives com l’Agenda Rural de Catalunya; proporcionar formacions gratuïtes a les sòcies; i, organitzar sortides i trobades per crear xarxa i conèixer projectes empresarials encapçalats per dones emprenedores.
