Fa molt de temps que es parla de canvi climàtic, que se’n teoritza. Fins que ha arribat un moment que diverses veus autoritzades apunten que el concepte ha perdut vigència: el canvi és un fet, i ara ens hi hem de referir com a emergència o simplement com a realitat climàtica. Sigui com sigui, i aterrant aquesta teoria en el camp català, estan sent diverses les propostes que intenten afrontar els nous reptes que els han de permetre seguir cultivant i sobretot recollint el fruit de cada planta.
En un context actual d’extrema sequera, en què veiem reduïts els litres de pluja registrats a xifres ínfimes, i en què veiem com els embassaments s’estan buidant, hi ha cellers que ja apliquen canvis que han de fer front a la nova situació. Una d’aquestes pràctiques innovadores, la veiem a les finques de Llopart, que ha decidit aplicar una nova tècnica a les vinyes que té per objectiu retenir, tant com sigui possible, la poca aigua que cau sobre el camp català.
La tècnica de l’empapat i la retenció d’aigua
“No ens podem quedar de braços plegats i lamentant-nos, hem de passar a l’acció“, comparteix amb Vadevi Pere Llopart, viticultor i membre de la cinquena generació de la família Llopart. “Veient els pocs litres caiguts al Penedès, i fins i tot que la tendència general parla de pluges més intermitents i més torrencials, hem de buscar la manera que la poca aigua que ens arriba no es perdi“.
Explica que s’han inspirat en una pràctica que s’aplica en zones àrides, i que han decidit implementar-ho a totes les seves finques de vinya. Ho anomenen empapat, i permet retenir aigua gràcies a uns clots que es dibuixen entre vinyes a través del llaurat, es generen entre fileres. “Hem vist com s’aplica amb èxit en altres regions com Xerès, on en diuen aserpiado, i hem decidit adaptar-ho a les nostres vinyes aprofitant una eina de camp ja existent i que tenim tots els viticultors, la intercepa“.
En són pioners a Catalunya, on expliquen que ja han aplicat la tècnica modificant una màquina cavadora. “Nosaltres, en lloc de fer els clots transversals els fem longitudinals, perquè pensem que d’aquesta manera facilitem el pas posterior de la maquinària”, detalla Pere Llopart. Tot plegat, amb un objectiu clar, com dèiem, que té a veure amb la retenció de l’aigua, però no tan sols això, ja que aquesta retenció també ha de permetre “alimentar millor els nostres aqüífers i incrementar la biodiversitat i la vida microbiana”. I s’explica. “Un sòl viu ens permet millorar la seva fertilitat, augmentant la matèria orgànica, regenerant-lo i fent-lo, per tant, més resilient al canvi climàtic”.
Tot semblen avantatges, ja que, mantenint aigua també “evitem la pèrdua de nutrients per erosió, alentim la tendència cap a la desertització de la Conca Mediterrània” i fins i tot, insisteix el viticultor, “ens permet mantenir cobertes vegetals en fileres alternes”. És senzill d’aplicar, a més a més, perquè només demana un ajust d’una eina que molts pagesos ja tenen, apunta, i es pot aplicar en vinyes ja existents i no només en les noves plantacions.
De moment, com dèiem, Llopart és un dels pioners a incorporar aquesta tècnica “senzilla”, però sabent que els resultats poden ser “efectius”, s’ofereixen a assessorar o a atendre consultes de qui vulgui sumar-se a aquest corrent. “És una solució d’urgència, però molt vàlida i totalment necessària en el moment que vivim, tenint en compte que a la sequera hi sumem cops de calor, que estem veient morir ceps i que no sabem quant de temps haurem de conviure amb aquesta realitat”, conclou Pere Llopart.
1
