Comença una nova anyada, la vinya continua amb el seu cicle vital i les persones que es dediquen al món del vi s’enfronten noves rutines al camp i al celler. Hi ha preocupació pels canvis en la climatologia, per la falta d’aigua i les calorades cada cop més freqüents. Pateixen per com afectarà aquesta emergència climàtica a la vinya, però també en com afectarà els nous perfils de vins. L’excés de burocràcia, la falta de comunicació dels productes, procedències i orígens, i la dificultat de calar al mercat intern són altres temes emergents. Des de Vadevi hem demanat a diverses persones, de diverses procedències i amb oficis complementaris dins el sector, que ens ajudin a recopilar alguns dels reptes als quals s’enfronten en aquest any que tot just estrenem. Els repassem en detall.
Sequera i gestió de l’aigua
“Un dels principals reptes és la sequera, des de tots els àmbits possibles”, diu Eva Plazas, enòloga de Vilarnau. I amb ella hi coincideixen altres veus, de viticultores, enòlegs i pagesos. Fa massa mesos que no plou, o que plou poc per sostenir tot el creixement vegetatiu de la planta i donar vida als nous raïms. I això, lamenten, ens fa patir per si podrem tenir una verema com cal, en el sentit que hi ha preocupació per si el cep tingui prou força per brotar. “Hem de veure com respondran els ceps davant aquesta situació extrema“, continua Plazas, perquè és cert que és un cultiu de secà, diu, però quan acumula tantes anyades difícils, “no sabem d’on traurà la força per poder oferir el fruit amb la maduració adequada”.
Molt lligat a la sequera, una altra preocupació i per tant repte per afrontar aquest 2024: com es gestiona la poca aigua que hi ha. La mateixa Eva Plazas posa la mirada en el fet que “serà inviable regar totes les vinyes” d’aquí que sigui “prioritari” i un gran repte també per aquest 2024 “fer una bona gestió d’aquesta aigua”, dirà el viticultor i enòleg Martí Torrallardona, de La Fita Vins. Parlen de reaprofitament d’aigües de les depuradores particulars o municipals, d’adaptar o recuperar noves fonts de reg com els pous, o fins i tot aplicar noves tècniques de llaurat com el que ha implantat al Penedès el celler Llopart i que permet retenir aigua en petits clots. El viticultor penedesenc cavil·la també la necessitat de repensar les orientacions on es planta la vinya, “abans s’evitaven les cares nord, ara potser s’hauran de recuperar” i també els marcs de plantació, ja que potser serà necessari espaiar més les plantes de la finca. Menys plantes, més aigua per a repartir.
Coincideix Blanca Ozcàriz, viticultora i responsable d’El Jardí dels Sentits, en què serà per afrontar aquesta manca d’aigua serà necessari “repensar l’arquitectura del cep, amb relació a la formació, la poda i la poda en verd amb l’objectiu de minimitzar les necessitats d’aigua dels ceps; i tornar a les vinyes en vas, abandonant els emparrats, perquè les primeres ombregen més els raïms”. Per últim, llista la viticultora, recomana un “augment de la matèria orgànica i treball adaptat a cada tipus de sòl per tal de retenir el màxim d’humitat“.
Pagar més el raïm per evitar l’abandonament de vinyes
No menys important, ans al contrari, aquest context pot portar encara un nou repte major: com evitar que els pagesos abandonin les vinyes perquè no s’hi poden guanyar la vida. Eva Plazas insisteix en aquest punt, preocupada per aquesta possible afectació derivada també per la manca de pluges. “No podem permetre que s’hi vegin abocats, lamenta, i tot plegat implica pagar més pel raïm“. “Si el preu de l’ampolla ha de pujar, el consumidor n’ha de saber i entendre el motiu”, apunta, i aquest esdevé un repte més, “saber si el client estarà disposat a pagar més per donar valor afegit al nostre producte”.
Canviarà l’estil dels vins?
Més enllà de la vinya, aquesta emergència climàtica també afectarà el treball a celler, diuen enòlegs i elaboradors. La forta calor pot afectar les madureses, les acideses i, en definitiva, el resultat final del vi. “Volem perfils de vi més pesats, més densos? Haurem de canviar estratègies de vinificació? Ens interessa perdre la puresa de vinificar amb la mínima intervenció”, es pregunta Martí Torrallardona. Potser, reflexiona, cal repensar quines són aquelles varietats que millor s’adapten a aquesta nova realitat climàtica i treballar amb elles. “Al celler, continua Ozcàriz, ens caldrà estar més alerta pels possibles canvis d’aromes i la variabilitat dels tanins que maduren a ritme diferent segons el clima”, valora. I continua: “En una anyada càlida i seca, una mateixa vinya et pot donar de forma natural un vi molt diferent que en una anyada fresca, per tant, serà difícil vinificar igual cada verema”, lamenta.
I prenent nota d’aquestes recomanacions, el president de l’Associació Catalana d’Enòlegs hi suma una nova realitat: “Un dels reptes de la nostra professió és lluitar contra l’intrusisme laboral“, dirà Pere Campos. “Assegurar que tots els vins que tenim sobre la taula hagin estat fets per professionals col·legiats”, clama. Un repte al qual agrega la necessitat de reduir els tràmits i la paperassa, “la burocràcia se’ns menja, i la nostra feina és estar a la vinya i al celler, no podem perdre tant de temps amb la duplicitat de tràmits”, demana com a necessitat de millora per aquest 2024. “Fem més papers que ampolles“, dirà irònicament Anne Cannan, viticultora i enòloga de Clos Figueras, al Priorat.
Sobre consum i comunicació
Campos obre un altre fil: “hem de recuperar el consum intern de vi per garantir la supervivència del sector”. Remant plegats, l’administració, els elaboradors, els viticultors…, i buscant més a consumidor jove, afegirà Eva Plazas, qui insisteix que “els joves continuen triant cervesa quan socialitzen“. I en aquest sentit, un nou repte: explicar-nos més i millor.
La periodista Ruth Troyano, té clar que “hem de fugir d’explicar el vi únicament des d’una mirada organolèptica“, reflexiona, “donar a conèixer que el vi és una filosofia de vida i una manera necessària per garantir la conservació del paisatge“. “Els comunicadors tenim l’obligació d’explicar al consumidor què té davant i reforçar el missatge que és importantíssim que els consumim perquè ens estarem alimentant amb productes sans si són de viticultura ecològica i respectuosa amb la terra, alhora que contribuirem a evitar la pèrdua del paisatge en un moment transcendental com el que vivim amb l’emergència climàtica”, reflexiona.
Nou impuls a la promoció del vi a nivell de Catalunya i veure si som capaços de fer campanyes que vaigue més enllà dels tòpics i de parlar del mapa de les DO, que crec que estan bé, però una mica esgotats i cal anar un pas més enllà. Calen campanyes més ambiciones i més potents”
“Cal orientar el consumidor cap a una tria de vins fets amb sensibilitat i sensatesa, de manera artesanal“, afegeix la periodista i sommelier. Explicar-nos millor, i donar més impuls a la promoció del vi català amb “campanyes més ambicioses i potents que fugin dels tradicionals tòpics i del mapa de les DO, que crec que és un missatge que està bé, però ja s’ha esgotat”, afegirà Jaume Martí, director general de Sant Josep Vins, a la Terra Alta. Coincideix Anne Cannan, que just acaba d’obrir un bar de vins a Gratallops per arribar directament al client final, “sent nosaltres mateixos qui expliquem el nostre producte, el nostre projecte”. Potser així, comparteix la viticultora prioratina, “s’acabarà l’animadversió que hi ha cap a productes de luxe o de preus més elevats, com els que fem al Priorat”, conclou. I això, sense parlar de la nova normativa de l’etiquetatge. Que també surt a la conversa com un dels temes a tenir en compte aquest 2024. “Se’ns planteja el repte d’implementar la nova normativa i de veure com el mercat interpreta la informació a la qual tindran accés a partir d’ara”, valora el terraltí Jaume Martí.
Martí també assenyala un altre repte, “més transversal“, dirà, que té a veure en “com integrar totes les propostes vinícoles de qualitat que hi ha en l’actualitat més enllà de les denominacions d’origen”.
“El futur del planeta està a les nostres mans, i serà si el cuidem entre tots que tindrà futur”, diu per acabar la viticultora penedesenca Blanca Ozcàriz. I el cert és que aquest podria ser a grans trets el gran repte. I no només del sector del vi.
