Ha estat prop de tretze anys al capdavant de La Plaça del Vi de Girona, i ara ha pres la decisió de canviar el rumb. El rosenc Roger Viusà tanca portes a la restauració perquè prefereix dedicar-se a treballar la vinya i a fer el seu propi vi. “La terra em cridava molt, i sempre havia dit que a partir de complir 50 anys no volia estar a sala“, comparteix en una conversa amb Vadevi. De fet, inicialment s’hauria plantejat combinar les dues coses, però la realitat, com ell la pateix, respecte al sector restauració ha decantat la balança: “El món de la restauració cada cop es complica més; de vegades sembla que hi hagi alguna campanya que hi va en contra”, lamenta. Viusà es queixa que d’ençà de la pandèmia, només que ha hagut de superar obstacles: “costa molt fer equip, projectar, saber com estaràs en uns mesos, el personal és molt volàtil”, i sumat a tot plegat, afegeix, “tot són inspeccions i controls i poques ajudes”. Per això, ha preferit el camp: “Prefereixo ser pobre i pagès“, etziba. I el restaurant, on tenia de socis als germans Roca, ha passat a mans dels triestellats Joan, Josep i Jordi.
De millor sommelier d’Europa a vinyataire
Roger Viusà és un sommelier amb experiència. Format al CETT de Barcelona, i afegint aprenentatge als anys treballats a Girona, el vam veure a la sala del Moo barceloní, avalat entre d’altres pel títol a Millor Sommelier d’Europa l’any 2007 i segon campió del món l’any següent, el 2008 per la Worldwide Sommelier Association. Ara, tot aquest aprenentatge el bolcarà a les vinyes que ja treballa des de fa un temps a la zona de l’Alt Empordà.
“Vaig començar a fer vi fa temps, l’any 2014, i eren vins naturals, però trobo que em comencen a quedar bé a partir de 2020″, relata. Però no serà fins a finals de 2022 que agafa un parell de vinyes a Vilamaniscle i Vilajuïga, “vinyes de muntanya als costers de l’Albera“, on hi ha plantades diversitat de varietats: carinyena negra i blanca, macabeu, picapoll, lledoner roig, muscat… De moment, no té celler i vinifica a Pujol Cargol, a Masarac, amb l’ajuda d’en David Pujol. “Quina gran sort haver-lo trobat, perquè m’ajuda molt en la part tècnica”, agraeix Viusà.
I parla de la dificultat de fer vins a l’Empordà, un territori “hiperheterogeni, potser com cap altre a Catalunya”, apunta. “Tradicionalment, s’han fet molt bons vins dolços i rancis, i el repte, per a mi, ha estat en els vins tranquils”. I és la tipologia en la qual ell aposta, i treu ara al mercat. “L’Empordà dona vins profunds, els lleugers són més complicats d’aconseguir, trobo que demanen més ampolla; aquí no podem córrer a treure vins o fer vins immediats, necessiten repòs i temps”.
Vins profunds i intel·lectuals
“I jo tinc clar que vull fer vins de l’Albera, vins profunds”. I s’explica. “Quan et poses a fer vi a l’Empordà, no manes tu, sinó la terra i el raïm, és una zona complexa en el bon sentit, que m’ajuda a fer vins intel·lectuals i culturals i en cap cas comercials”.
Roger Viusà, que s’ha incorporat enguany a l’Associació de Vinyataires Lliures, té clar el camí a seguir: “Ara per ara em plantejo posar tota la meva força a fer vi; vull créixer en producció i hectàrees; sé que al principi venen corbes i potser tot fa pujada, però estic molt convençut del canvi, em fa una il·lusió enorme”. I continua: “Sento que puc aportar alguna cosa diferent des dels meus vint-i-pocs anys d’experiència com a sommelier. Crec que encara es poden fer coses a l’Empordà que no s’han vist sense perdre identitat“, conclou.
