El ministeri espanyol per a la Transició Energètica ha aprovat aquest dimecres la línia de Molt Alta Tensió (MAT) que ha d’anar des de Terol, a l’Aragó, fins a Begues, al Baix Llobregat. Comptant amb una declaració d’impacte ambiental favorable, la Moncloa ha autoritzat a Energías Renovables de Ormonde 36 la construcció d’una línia d’evacuació aèria i soterrada de 400 kV que, a través de 196 quilòmetres, creuarà 40 localitats catalanes de les Terres de l’Ebre, el Camp de Tarragona, el Penedès i l’àrea metropolitana de Barcelona.
Vuit comarques i una quarantena de municipis catalans afectats
Els municipis afectats són de vuit comarques catalanes: Gandesa, Corbera d’Ebre, la Fatarella, Ascó, Móra d’Ebre i Garcia, a les Terres de l’Ebre; el Masroig, Falset, Pradell de la Teixeta, Duesaigües, Riudecols, Alforja, l’Aleixar, Almoster, la Selva del Camp, l’Albiol, Alcover, el Milà, Valls, Vallmoll, Nulles, Vilabella, Puigpelat, Bràfim, Montferri i Rodonyà, al Camp de Tarragona; Masllorenç, la Bisbal del Penedès, Sant Jaume dels Domenys, Llorenç del Penedès, l’Arboç, Castellet i la Gornal, Santa Margarida i els Monjos, Olèrdola, Sant Cugat Sesgarrigues, Avinyonet del Penedès i Olesa de Bonesvalls, al Penedès, i Begues i Vallirana, al Baix Llobregat.
Impacte sobre grans regions del vi
“L’impacte que pot tenir una instal·lació d’aquestes característiques sobre el nostre territori és injustificat“, lamenta l’alcalde de Falset, Carlos Brull. “Al Priorat vivim del nostre patrimoni natural, cultural i sobretot agrícola“, explica a Vadevi, “i aquest projecte pot perjudicar espais protegits i alguns dels termes paisatgístics d’alt nivell“. Tot plegat, explica, podria suposar afectacions importants sobre hectàrees de vinya (i altres cultius), i fins i tot, puntualitza l’alcalde, sobre algun celler. En el cas prioratí, el projecte de MAT es desplegaria per municipis com el mateix Falset, el Masroig i Pradell de la Teixeta on hi ha actius, per exemple, projectes com el Celler Masroig, o Sant Rafel, al coll de la Teixeta.
Precisament la propietària del celler Sant Rafel, i també presidenta de la DO Montsant, Pilar Just, es mostra ferma davant la necessitat d’aturar aquest projecte. “Hem de fer oposició frontal i a més a més demanem als polítics que si us plau tinguin una mirada àmplia, de futur”. Just posa sobre la taula que fa molts anys que estan treballant per “consolidar una comarca vitícola-agrària“, per garantir que la pagesia pugui viure dignament i arrelar la població per evitar despoblaments. “I la MAT destrossa tot aquest camí traçat“, etziba. “No pot ser que perquè siguem territoris petits, hàgim d’acceptar tot el que ens aboquen des de fora, sovint sense tenir prou coneixement ni haver-hi posat mai ni un peu”. I conclou: “Volem viure de la terra, que ens deixin fer-ho de manera tranquil·la”.
Comparteixen preocupació des de la comarca veïna, la Terra Alta. L’entitat ecologista Terra Alta Viva, coneguda per diverses accions en contra de la massificació al territori, ha sortit de nou en defensa del paisatge. “Des de Terra Alta Viva ens reafirmem amb els nostres posicionaments de rebuig a la MAT, ja que ho considerem una agressió més a la nostra comarca i la resta de municipis afectats i contribueix a augmentar el desequilibri territorial“, comparteixen amb Vadevi. D’aquesta manera, segueixen, “continuem reivindicant els projectes que respectin tota la nostra riquesa agrícola, paisatgística, mediambiental i ajudin a revertir el despoblament creant llocs de treball i oportunitats per als joves”. Abans d’acabar, un clam també comú amb altres afectats: “Demanem a la Generalitat que es mantingue ferma en l’oposició a este projecte, vetllant pels interessos del territori”.
Oposició contra un projecte que “faria malbé el territori”
Des del Penedès, s’hi suma la veu de Francesc Olivella, director de la Denominació d’Origen Penedès. “Com a DO defensem per descomptat qualsevol projecte que protegeixi el nostre territori“, dirà a Vadevi. I recorda que ja fa uns mesos s’havia aprovat en ple el suport als consells comarcals i municipis afectats pel pas de la MAT. “La nostra posició segueix sent la mateixa, seguim al seu costat en les decisions que es prenguin en aquest sentit” sempre en benefici del futur del sector del vi del territori penedesenc.
“Hi estem totalment en contra”, dirà en aquest cas Maite Esteve. Parla com a viticultora de Penedès, però també com a veu de l’entitat Espiells Terra de Vins. “És una infraestructura de molta envergadura que faria malbé el territori”, lamenta. I a més a més, diu, “tot plegat és fruit d’una mala gestió de les energies alternatives”. Per això, i per fer front a la difícil situació, clama a la unitat: “Hem de fer pinya, al Penedès i arreu de Catalunya i oposar-nos totalment al fet que passi la MAT”. “Sempre paguem els mateixos, ja som un territori prou trinxat”, conclou.
Pendent de la resposta de la Generalitat
A l’espera que la Generalitat, que té l’última paraula, hi doni el vistiplau, ja hi ha hagut ajuntaments, consells comarcals, les diputacions de Tarragona i Barcelona i la direcció general d’Energia de la Generalitat que havien emès informes desfavorables. A més, diversos grups ecologistes hi havien presentat al·legacions. La situació, de fet, és conflictiva perquè, el 2021, la mateixa ministra de Transició Energètica va considerar que el projecte “no tenia lògica i era desproporcionat” i el seu partit, el PSOE, va aprovar una resolució al Senat espanyol per denegar l’autorització juntament amb ERC, Junts i Teruel Existe.
El Govern, per la seva banda, ha emès dos informes desfavorables a la MAT, al·legant que no disposa de prou informació per aprovar un informe d’impacte ambiental. A més, el conseller d’Acció Climàtica, David Mascort, va recordar aquest dijous que l’aprovació depèn en última instància de la Generalitat i va afegir que el ministeri està pressionant la Generalitat perquè sigui ella qui en denegui la construcció.
Sigui com sigui, i pendents d’aquests informes que podrien ser definitius, també hi ha cert malestar entre els municipis afectats, ja que, segons recorda l’alcalde de Falset, fa temps que una quarantena de localitats i entitats havien fet arribar al·legacions al projecte i no tenen constància que s’hagin tingut en compte des del Govern català. “Continuarem actius per veure quines accions més podem fer per seguir defensant i protegint el nostre territori”, conclou Brull.
