“Joan Ignasi Domènech és una persona seriosa, creativa, que mai parla en singular. Vinyes Domènech és un projecte de família que neix i creix en ple cor del Montsant“. Les paraules són d’en Pedro Ballesteros MW, un dels guies del tast vertical que aquest dilluns ha organitzat el celler en homenatge a la vintena d’anyades d’un dels seus vins més icònics i també vi de finca, el Teixar.
Ho feia, juntament amb el sommelier Ferran Centelles, en una de les sales del Jardí Botànic, un emplaçament en cap cas triat a l’atzar sent un projecte que té com a filosofia de vi i vida l’estudi i preservació de l’entorn, i la biodiversitat com un valor essencial i intrínsec. “Cuidem la Terra des de les arrels, restaurant una connexió perduda entre les persones i la natura, començant pel coneixement de les seues plantes“, descriuen a tall de presentació a la seua pàgina web. I és que la botànica és en l’actualitat un dels fils conductors de la seua història, que han incorporat a través d’estudis i del coneixement de cada ser viu que respira i dona vida a les finques de la propietat. I aquesta casuística es va manifestar en l’esdeveniment especialment en el dinar posterior al tast, fet a quatre mans entre Àlex Castany -carnisser expert en brases- i Iolanda Bustos, la “cuinera de les flors” i col·laboradora habitual de Vinyes Domènech.
El cas és que, tornant a la festa d’aniversari, la celebració va permetre tastar algunes de les anyades que, a tria dels dos sommeliers i la propietat, han despuntat al llarg dels vint anys, i que, d’alguna manera, ajuden també a explicar l’evolució del projecte. Des de l’anyada 2004 a la 2019, passant per algunes que van emocionar el públic, com la 2006, 2007 i la 2019, un “vi excel·lent” al qual se li augura un llarg camí al davant. Entre els assistents, un petit comitè d’amics, diria la propietat, entre els quals sumaven una seixantena de persones entre periodistes i comunicadors, sommeliers d’alta restauració i del sector de la distribució, i representants de l’administració, entre d’altres.
“Gràcies per fer possible un somni”
“El Teixar és més que una vinya i un vi, és el somni d’observar la natura, el treball dur i la passió. Un projecte referent”, valorava Edgar Domènech, segona generació. “Gràcies per haver fet possible que el projecte hagi arribat fins aquí, per haver fet possible un somni“, afegia Rita, Nogueroles. Un somni on “el millor d’un vi no està als sòls o a les plantes, sinó en les persones que el somien i que el fan realitat”, insistia Ballesteros durant les seves intervencions.
“Sempre ens sentiu a parlar d’ecosistemes i biodiversitat, i he de dir que vosaltres sou el nostre ecosistema social. Sense vosaltres no estaríem aquí, i ho dic de cor”, reflexionava l’ànima del projecte, Joan Ignasi Domènech. “Avui, volem sumar anys a la història de la garnatxa, una de les nostres varietats autòctones, però també celebrar la biodiversitat”, compartia. Un valor que, segons el propietari, té un clar efecte sobre els vins que elabora. “Seguirem investigant, també en biologia, i crec que això es veurà reflectit en les últimes anyades del Teixar“. Avui, concloïa, ens hem trobat per tastar. “Deixem de parlar nosaltres i que parli la garnatxa”.
Les 20 anyades del Teixar
El Teixar, el vi més icònic del celler Vinyes Domènech, és un vi monovarietal de garnatxa peluda que s’ha convertit amb el pas del temps en un dels vins més representatius de la varietat. La primera anyada que va sortir al mercat va ser la 2004, quan el mercat encara retria homenatge als vins elaborats amb varietats franceses, les millorants i la garnatxa es considerava una varietat de caràcter oxidatiu que no oferia prou garanties perquè els seus vins poguessin tenir llargues criances. Eren temps on encara s’arrencaven vinyes de garnatxa, per no creure en la varietat. Vint anys després, el Teixar 2004, encara es va mostrar viu i en forma, esmicolant totes les creences que els vins de garnatxa, en aquest cas la garnatxa peluda, no podien tenir una llarga vida i una bona evolució. A la copa el Teixar 2004 reflecteix l’estil d’elaboració de l’època, amb unes notes provinents de la seva criança en botes noves de roure francès, encara presents.
En el tast del 20è aniversari, es van triar a més de l’anyada inicial, la 2004, les anyades 2006, 2007, 2008, 2010, 2011, 2015 i 2019. Un viatge a través de la història del Teixar, però també del celler Vinyes Domènech. Cada anyada reflecteix perfectament, a més de les condicions climàtiques, l’aposta ferma i decidida del celler perquè el vi incorpori el seu terrer i el paisatge que l’envolta. Les diferents anyades van delatant quan es va passar de botes noves a botes velles, quan van arribar els fudres, la incorporació dels llevats salvatges i autòctons per fer les fermentacions, el treball amb fongs i bacteris a la vinya, etc. La culminació de tot aquest procés es troba en l’anyada 2019, un vi que en tastar-lo ofereix un conjunt gustatiu marcat per les aromes més pures de la garnatxa peluda, unes notes balsàmiques, una acidesa, una fluïdesa i una textura en boca que el converteixen en un vi excel·lent avui, però encara amb molta capacitat d’evolució. Tot gràcies a les pràctiques tan de viticultura com d’enologia totalment orientades a la sostenibilitat i a l’equilibri mediambiental.
En un tast vertical de Teixar que es va fer l’any 2012 de les anyades 2004 a la 2010, les anyades que més van agradar i que es va considerar que tindrien una millor evolució van ser la 2006 i la 2007. En el tast de les anyades mítiques dels 20 anys de Teixar, el temps ha donat la raó a les conclusions que es van arribar fa 12 anys, en primer lloc, perquè l’equip d’experts les va seleccionar per formar part del tast i, en segon lloc, perquè van ser de les anyades que més van agradar als assistents al tast.
Vinyes Domènech va ser fundat l’any 2002 per les famílies Domènech i Nogueroles poc després que en una visita a la finca la família s’enamorés de l’enclavament, on destaquen “l’harmonia del paisatge i l’equilibri emocional”. Es tracta d’una finca en forma d’amfiteatre totalment envoltat de bosc que s’ubica a una altitud d’entre 300 i 500 metres a la vora de la Serra de la Llaberia, al terme municipal de Capçanes, al Priorat.
