Fa tot just una setmana, el celler Llopart compartia tot un camí traçat a partir de l’estudi i posterior aplicació a les seves finques de vinya d’una tècnica innovadora que pretén retenir al sòl la poca aigua que cau i que el cep necessita per sobreviure. Pere Llopart n’explicava les particularitats a Vadevi, tot insistint en la importància d’actuar per seguir sumant anys d’història a la vitivinicultura del Penedès, un territori especialment castigat durant les darreres anyades per la preocupant manca de litres d’aigua registrats.
L’empapat, com han batejat a la tècnica, s’inspira en altres projectes que ja s’apliquen en regions àrides de produccions de secà, però té particularitats que la fan única en territori català, com per exemple la forma dels clots que dibuixa el llaurat al sòl, entre les diverses fileres de vinya, i que s’han aconseguit després de mesos d’anàlisi i adaptació d’una eina habitual al camp: l’intercepa.
Avui, aquest projecte ha traspassat les fronteres del celler. Aquest divendres al matí, una seixantena de persones s’ha reunit a les instal·lacions de Llopart per conèixer de primera mà el funcionament d’aquesta tècnica. Ha sorgit gairebé de manera improvisada, i si bé inicialment el grup havia de ser reduït, a última hora s’hi ha anat sumant confirmacions d’assistència.
S’ha demostrat, deien els amfitrions, la necessitat urgent de compartir coneixements, però sobretot de donar resposta a les inquietuds que ara mateix afecten per igual a centenars de famílies que viuen del vi al territori. El cert és que l’empapat ha despertat un gran interès entre els pagesos i viticultors i també entre representants d’entitats que treballen i volen acompanyar el desenvolupament del sector, com ara Incavi, IRTA, INNOVI, Vitec o la mateixa DO Penedès, i que no han faltat a la cita.
A partir de les 11:00 h s’ha pogut veure una demostració pràctica sobre terreny, i posteriorment s’ha obert pas a un debat ampli i honest en què s’han compartit inquietuds i neguits que genera la realitat del moment per la falta d’aigua. Tot plegat, insistint en el fet que les vinyes són cultius resistents, però ara mateix pateixen, i és urgent buscar la manera que puguin perviure i ser resilients a un clima que s’ha entestat a no ploure.
Estudis científics sobre impacte i tècniques de maneig de sòl i de la planta
Entre els temes que han sortit a debat, s’ha posat la mirada sobre les tècniques de maneig del sòl i de la planta, a partir de pràctiques i exemples compartits pels diversos assistents; s’ha fet palesa l’existència d’estudis i experiències ja testades, que podrien ser compartibles; i s’ha insistit en la necessitat de trobar oportunitats per aconseguir aigua, a través per exemple, de la construcció de microbasses.
Tot plegat, i sabent que els queda un llarg camí per davant, són conscients que és imperiós treballar en xarxa, que és positiu compartir coneixements, i evitar la duplicació d’esforços. Saben de la necessitat d’implicar entitats i tècnics especialitzats que permetin aconseguir estudis i dades contrastades. “El rigor científic ens donarà el retrat més fidel de la realitat, i ens permetrà encertar les solucions a l’hora de prendre-les i aplicar-les”, apuntaven els viticultors. I parlaven, per exemple, d’estudis sobre l’impacte de la sequera en ceps segons varietats, peus, orientacions o tipus de plantació dels ceps, entre d’altres.
El camí s’ha iniciat. I el que podria semblar inicialment una acció puntual, ha calat i està germinant cap al que podria esdevenir una petita nova revolució al Penedès, perfectament exportable a altres regions vitivinícoles de Catalunya i qui sap si del món.
