VadeVi
El celler de les Galeries Laietanes: un univers del vi al cor del MNAC

A la Sala 71 del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) s’hi amaga una petita joia de l’art modern català que és, alhora, tot un univers creat al voltant el vi. Es tracta de les pintures que decoraven les parets del celler de les cèlebres Galeries Laietanes de la Gran Via de Barcelona, una obra del pintor, dibuixant, gravador, ceramista i ninotaire barceloní Xavier Nogués (1873-1941) que, per sort, encara podem contemplar a dia d’avui malgrat tot el que ha viscut la capital del país durant el darrer segle.

Nogués, considerat un dels grans exponents del Noucentisme però a qui també es reconeixen trets expressionistes, va pintar aquestes obres el 1915 per encàrrec del propietari de les galeries, el marxant i promotor de les arts sabadellenc Santiago Segura (1879-1918). Les va fer amb la tècnica de la pintura al tremp que, segons les anàlisis fetes molts anys més tard, es va aplicar directament sobre el morter de guix sec de les parets barrejada amb cola vegetal.

Les obres omplien les parets del celler, un punt de trobada importantíssim per als artistes noucentistes | A.S.
Les obres omplien les parets del celler, un punt de trobada importantíssim per als artistes noucentistes | A.S.

“Borratxets”, dites medievals i peces de vidre pintat

Així, i amb la llibertat que li va donar Segura, va omplir el celler del que ell anomenava “borratxets”, figures humorístiques relacionades amb el món del vi i de l’alcohol en contextos diversos. A més, les va acompanyar de dites i frases fetes, normalment d’origen medieval que, juntament amb algunes peces de vidre de l’època, fetes per Josep Maria Gol i pintades pel mateix Nogués, es poden veure a la mateixa sala.

El celler d’un gran punt de foment de les arts

Tot un exemple tant del sentit de l’humor i la cosmovisió del món del vi de l’artista com, també, de la voluntat de promoció cultural i artística que es feia a les Galeries Laietanes, un punt de trobada d’artistes noucentistes comparable, a la seva manera, al que va ser Els 4 Gats per al Modernisme. A més d’haver tingut el poeta Joan Salvat-Papasseit com a responsable de la col·lecció de llibres, per exemple, també va acollir esdeveniments com un sopar en homenatge a Pablo Picasso en motiu d’una visita a Barcelona.

La sala, per bé que petita, conté molts elements de la decoració original del celler, d'un gran valor artístic i històric | A.S.
La sala, per bé que petita, conté molts elements de la decoració original del celler, d’un gran valor artístic i històric | A.S.

Salvades de la humitat i de la dispersió entre col·leccionistes privats

Després de la mort de Segura a causa de la grip espanyola, el 1918, el celler de les Galeries Laietanes va acabar esdevenint un magatzem. La humitat va anar deteriorant les pintures fins que, als anys 40, Josep Gudiol i el restaurador Andreu Asturiol van treure’n les pintures, traspassant-les a les teles on són actualment.

La major part –les que van poder ser restaurades– van ser posades a la venda el 1947. Si bé algunes van anar a parar a mans privades, gairebé totes van ser adquirides pel Museu Nacional d’Art de Catalunya, salvant aquesta part del patrimoni del país de la destrucció. Gràcies a això, a dia d’avui podem continuar veient-les, si més no la majoria, ja que algunes altres són als magatzems del museu.

Més notícies

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa