Menorca torna a mirar cap a la terra. En un racó privilegiat de l’illa, molt a prop de la icònica platja de Macarella, hi ha qui ha decidit recuperar un paisatge i també una tradició vitivinícola que durant dècades havia quedat a l’ombra. És Torralba, una finca de gairebé 200 hectàrees, de les quals 23 ja estan plantades de vinya, amb un projecte que ha irromput amb força i ambiciosos objectius. La seva irrupció marca un abans i un després en el relat del vi menorquí.
Un paisatge redibuixat
El projecte va començar a caminar el 2016, amb el que aleshores semblava només una finca abandonada. Però sota aquella terra adormida, hi havia potencial. S’hi van fer més de 40 sondatges de sòl per determinar què plantar, com i on. Es van recuperar més de cinc quilòmetres de paret seca i es va posar en marxa un pla forestal a diversos anys vista per regenerar el bosc. Un projecte de llarg recorregut, amb capital familiar francès, liderat actualment per Alejandro Feu, exdirector de Bodegas Torres, i l’enòleg Jordi Calvo, que porta més de 25 anys d’experiència continuada en el sector. “Quan vaig veure la finca em vaig enamorar”, reconeix Calvo. “Era començar de zero, pensar els vins, fer-los créixer, construir un relat.” A diferència d’altres cellers de l’illa, que treballen en petites parcel·les, Torralba destaca per la seva extensió i el seu paisatge ordenat, amb vinyes en vas i en secà, cuidats com un jardí. S’hi han plantat varietats adaptades al Mediterrani com la malvasia, la monestrell, el cabernet i especialment, la garnatxa blanca i negra.
La garnatxa com a emblema
La gran aposta de Torralba ha estat la garnatxa, una varietat rústica, resistent a la sequera i amb un alt potencial enològic. Quan Jordi Calvo es va incorporar al projecte al juliol de 2023, van decidir impulsar la incorporació de la garnatxa blanca a la Indicació Geogràfica Protegida (IGP) Vi de la Terra Illa de Menorca, fet que no es produïa des de la creació de la IGP. El procés es va dur a terme en temps rècord, gràcies al suport tècnic i a la qualitat demostrada en els primers vins. “A Menorca, la garnatxa dona uns vins molt diferents dels de la península. Aquí són més frescos, amb un punt de salinitat, lleugers, però amb presència”, explica Calvo. “Crec sincerament que la garnatxa blanca pot ser una gran ambaixadora del vi menorquí.”
En aquests dos anys de producció, el celler ja ha posat al mercat insular els seus primers vins. Es tracta de l’Alba Blanca (amb versions de malvasia i garnatxa blanca), l’Alba Rosé (un rosat fi i aromàtic elaborat amb monestrell) i Alba Negra (amb monestrell i cabernet com a monovarietals). La producció ha passat de 7.000 ampolles el 2022 a 29.000 el 2024, amb l’objectiu d’assolir les 100.000 a mitjà termini.
Qualitat des del cep fins a l’ampolla
El mètode de treball de Torralba és clar, amb una mínima intervenció i màxima qualitat. El cultiu és en secà i tota la verema es fa a mà. El raïm es cull en caixes petites, es mantenen a baixa temperatura i es processen amb molta cura. L’elaboració es fa de moment en una nau del polígon de Ferreries, mentre s’espera el permís per construir el celler a la mateixa finca. Els vins es defineixen com a mediterranis, elegants, frescos i amb una fruita neta. El treball amb les mares, les fermentacions lentes i l’ús combinat de fusta i acer inoxidable en algunes referències on busquen complexitat i persistència sense perdre l’agilitat en boca. Tot plegat amb un estil que convida a gaudir: “Volem vins que et demanin una segona glopejada”, diu Calvo.
Reconeixement i projecció
En aquests dos anys, Torralba ja ha aconseguit nou medalles d’or en concursos internacionals com el Grenache du Monde, Vinalies, o Bruxelles, i recentment un Gran Or a Bachus. Un èxit que, segons Alejandro Feu, “és un reconeixement a la feina ben feta i una mostra que a Menorca es poden fer grans vins, capaços de mirar de tu a tu els blancs de la península, França o Itàlia.” El projecte contempla també, a mitjà termini, un agroturisme de dotze habitacions i la producció d’oli d’oliva per a consum intern. Tot plegat, seguint criteris de sostenibilitat i integració amb el paisatge, fugint de models turístics intensius. Però des de Torralba, tenen clar que aquest camí no el poden fer sols. “Som com una pinya”, diu Calvo. “Els cellers de l’illa ens donem suport mútuament. L’ambició hi és, la qualitat també. Ara toca continuar treballant i guanyar visibilitat.” Torralba no només ha arribat per quedar-se, sinó per ajudar a posar l’illa al mapa del vi mediterrani. I ho fa amb una mirada nova, amb respecte pel passat i amb la voluntat de construir un futur vinícola sòlid i brillant.
