Jesús el Natzaré, seguint la terminologia del professor Lluís Busquets, és una icona del misticisme. La seva vida, i sobretot, els seus miracles són absolutament imprescindibles per entendre moltes societats. En particular, la nostra. Algú podria imaginar la vida del protagonista principal de l’església cristiana sense un element indispensable de la cultura catalana com és el vi? A Catalunya el vi fa sang, i també celebra la Setmana Santa; és a dir, la Pasqua jueva reconvertida al rebedor de la gran casa del cristianisme mil·lenari.
Uns dies programats per donar la benvinguda a la plenitud del canvi d’estació i la mona i acomiadar la rància Quaresma. És costum també aquests dies de processons, vacances minimalistes o repositoris reviure en algun format, sobretot televisiu, la vida de Jesús el Natzaré. Formen part del costumari les pel·lis de romans on el místic de Judea n’és protagonista directe o indirecte. Ben-Hur o Jesús de Natzaré de Franco Zefirelli, en són exemples històrics i amb la base del relat dels quatre evangelis diguem-ne oficials.
El primer miracle
Precisament, els Evangelis relaten la relació extraordinària de Jesús i els seus deixebles amb el vi. De fet, el primer miracle descobert pels evangelistes és el de les Noces de Canà. El casament del “tercer dia” on Jesús va tenir la bona pensada de convertir l’aigua en vi. Quin gran miracle! Joan explica que sis grans piques de cent litres plenes d’aigua es van transformar en sis tines plenes d’un vi extraordinari. “Així va començar Jesús els seus senyals prodigiosos a Canà de Galilea. Així manifestà la seva glòria, i els seus deixebles van creure en ell”, escriu Joan.
Té la seva gràcia que el primer miracle explicat tingui com a protagonista el vi. A més, en un context que els investigadors situen en el “tercer dia”, és a dir, la jornada de renovació de l’aliança entre els jueus i Déu. És a dir, el vi com a segell la unió d’una comunitat. Altres historiadors van més enllà i recorden, amb traça, que Jesús quan va passar el seu confinament al desert va negar al diable la temptació de convertir les pedres en pa. Una decisió que demostra que Jesús seria moltes coses, però no pas català. En canvi, no va tenir cap problema a demostrar la seva força divina convertint l’aigua en vi en unes noces. De fet, els mateixos historiadors relacionen el Jesús Enòleg amb l’amor que suposa un casament. El vi com a mostra de joia per l’amor confés de dues persones que es comprometen a patir de manera compartida.
L’últim sopar
No podríem explicar Jesús sense l’últim sopar. La celebració d’un comiat amb els seus deixebles sabent que el Sanedrí el condemnarà, morirà i ressuscitarà i els seus companys de túnica, el negaran fins a tres vegades i algun, fins i tot, el trairà per monedes d’argent. Mateu escriu amb una claredat absoluta la cerimònia del comiat que el cristianisme ha transformat en l’eucaristia, el ritual primari de les religions i les fes d’arrel cristiana. Jesús reparteix el pa i eleva la copa de vi. La suposada copa amb la qual Indiana Jones salvarà el seu pare de la mort a mans dels nazis.
“Beveu-ne tots, que això és la meva sang, la sang de l’aliança vessada per tothom en perdó dels pecats. Us asseguro que des d’ara ja no beuré d’aquest fruit de la vinya fins al dia que begui vi nou amb vosaltres en el Regne del meu Pare”, narra Mateu amb un sentiment esfereïdor. El vi convertit en sang del gran líder espiritual. La beguda mediterrània per excel·lència convertida definitivament en un símbol de fe, en un objecte de devoció, respecte i gaudi viu. El vi fa sang, per tant, el vi és vida. Una imatge que s’ha repetit i ha guanyat pes i importància amb el pas dels anys. De fet, un altre místic, una mica més truculent, com el Comte Dràcula, mai bevia vi perquè bevia sang. Un Jesús invers que també ofereix una vida eterna però més tenebrosa i pecaminosa, canviant l’ordre dels factors. Bé diuen que els camins del Senyor són inescrutables, però no imbevibles, d’aquí que per entendre’ns i per entendre la Pasqua, necessitem el vi. Val a dir que la Bíblia converteix una poma en tot un pecat original, i l’Evangeli del vi en fa glòria eterna. No és un miracle, simplement, és la vida.
