El vi ha estat un element econòmic de primer ordre al llarg de la història. De retruc d’esdevenir un bé de consum general i generós, també s’ha convertit en un element social, cultural i, per descomptat, polític. De fet, Catalunya n’és una mostra evident, amb peculiaritats jurídiques com el contracte de la rabassa morta o la famosa llei de Conreus que va generar un debat polític d’una dimensió tan ingent, que no s’entendria la història del catalanisme polític contemporani. Al capdavall, sense la vinya i el vi i la seva potencialitat econòmica no es pot comprendre ni els Fets d’Octubre del 1934, la guerra dels Tres anys o els indians.
Una de les altres mostres evidents de la influència política del vi és Karl Marx, un dels pensadors i filòsofs més influent del segle XIX, XX, XXI i del que vindrà. El creador del comunisme, la lluita de classes i el materialisme històric no només li agradava el vi -i no amb gaire mesura- sinó que hi té una relació teòrica i familiar extraordinària. Fins i tot, hi ha un extraordinari vi alemany que porta la seva empremta, batejat com “Das Kapital”, que manlleva el títol de la seva obra més popular. De fet, va poder constatar les seves tesis en defensa del proletariat gràcies als viticultors prussians a qui va defensar intel·lectualment davant el poder exagerat de les institucions prussianes que els fregien econòmicament amb impostos i una burocràcia asfixiant.
Un vi familiar
Marx tampoc no n’era un nouvingut al sector vitivinícola. La família de Karl Marx va invertir en vinyes a la zona de Mosel·la. En concret, Heinrich Marx, el pare del gran pensador, un respectable advocat de la ciutat de Trèveris, va comprar dues hectàrees de vinya a Viertelsberg, el Castell de Maximin Grüngaus, Herrenberg. Va mantenir la vinya durant trenta anys fins que va morir el 1838, i Karl en va ser l’hereu, però la seva mare va mantenir encara els drets d’explotació. En morir la seva mare, Marx, que no era pas un geni de les finances, va vendre les cinc últimes bótes de vi plenes emmagatzemades al celler de casa seva a Trier.
Aquesta experiència va servir a Marx per fer una defensa aferrissada dels viticultors davant les estructures de poder prussianes. Quan Marx va tornar d’estudiar Dret a Berlín i es va instal·lar a Colònia, va editar un diari “Rheinische Zeitung”. Un diari que es contraposava a la competència d’un altre diari molt influent a la zona, de clara tendència reaccionària, el “Kölnische Zeitung”. A través d’aquest diari, i amb l’ajuda de Friedrich Engels, Marx va acabar de reblar el clau de la seva lluita de classes, amb una sèrie d’articles, publicats entre 1830 i 1840, on denunciava com l’administració del moment condemnava a la precarietat i l’empobriment els viticultors de Mosel·la. Una situació derivada de la burocràcia, de les taxes aduaneres i de les subhastes públiques de la matèria primera que beneficiaven els grans tenidors i els grans cellers.
Convertit al comunisme a través del vi
De fet, el llibre “Com el vi va fer de Karl Marx un comunista”, de l’investigador James Baumestier, relata com Marx es va acabar de convèncer amb el vi. La conclusió és que el vi va convertir Marx en un comunista. En aquest sentit, cal destacar que, com recorda Baumestier en el seu treball, -que es pot trobar a internet- Marx ja assenyalava al 1859, a la seva obra Contribució a la crítica de l’economia política que el vi va ser el primer element que va utilitzar per bastir les seves teories econòmiques i les condicions de vida dels viticultors de la Mosel·la, que després aplicaria als camperols i als obrers.
Engels va reblar el clau, quan a les seves memòries relata que la preocupació de Marx pels pagesos de Mosel·la “va conduir Marx de la mera política a les condicions econòmiques”. Un fet que el va portar al “socialisme” i, posteriorment, a agafar una prespectiva global de la precarietat del que batejaria com a proletariat. Tot arran del vi. En síntesi, Marx va poder construir una ideologia arran de la vinya i el vi, una ideologia que ha marcat la història mundial dels darrers dos-cents anys.
Precisament, per commemorar aquests 200 anys, el celler que actualment gestiona les vinyes familiars del filòsof, fa un vi especial. El Riesling de la vinya Herrenberg i que s’ha batejat com “Das Kapital”. Segons la web dels productors, -Maximin Grünhaus- la darrera collita va permetre envasar fins a 1.300 ampolles. Un vi de 9,9 euros l’ampolla que atesa la nota de cata revelar “aromes de fruita meravellosament complexes”. Potser tan complexes com el personatge que inspira el brou i la comprensió global de les seves tesis. Marx en ampolla.
