En un món on cada ampolla de vi competeix per captar l’atenció del consumidor en qüestió de segons, l’etiqueta s’ha convertit en molt més que una simple coberta. És la carta de presentació, el primer relat, la promesa d’una experiència. En un mercat divers i saturat com el del vi, especialment el dels vins naturals i de petits elaboradors, el disseny d’etiquetes s’ha erigit en una eina clau per transmetre valors, diferenciar-se i connectar emocionalment amb el públic.
Cada cop més, els cellers confien en artistes i dissenyadors locals per donar forma visual a la seva filosofia. I els vins naturals, menys subjectes a convencions, sovint s’atreveixen més: són els que obren camí cap a etiquetes més lliures, disruptives i amb personalitat pròpia.
Etiquetes fetes amb cura
“Teníem clar que volíem sortir de les etiquetes tradicionals amb fons blancs”, explica Christian Buono, coordinador del projecte Coop-era, a Vadevi. “Buscàvem algú que entengués els valors socials del projecte i els pogués transmetre amb il·lustracions. El Lluís Masachs (il·lustrador vilafranquí) ho va clavar: quatre etiquetes diferents, però connectades entre elles, amb persones donant-se la mà per simbolitzar la cooperació i el suport mutu”. Aquest enfocament no només reforça el relat del vi, sinó que convida a una compra més conscient i responsable.
Aquesta aproximació més sensible i artística és especialment viva en el món del vi natural, on molts productors fugen de les convencions del sector. Segons Ingrid Picanyol, directora creativa i fundadora de l’Ingrid Picanyol Studio, “fer una etiqueta de vi és el projecte que tothom vol fer des que estudia disseny gràfic”. Tot i això, va trigar vuit anys a rebre el seu primer encàrrec d’una etiqueta de vi, de la mà de Jaume Jordà, distribuïdor de vins naturals.
Tal com explica Picanyol, el projecte va anar molt bé i d’allà van començar a arribar més encàrrecs: “El Jaume té una mirada honesta, valora la singularitat i és molt exigent. Ha estat un referent i molts elaboradors li confien el criteri”.
Els petits productors s’entreguen a l’art
Des de l’estudi Principi, també treballen per crear identitats de marca en el món vitivinícola que trenquen motlles. “Fer una bona etiqueta és un procés llarg. Cal pensar tota una línia, un sistema que funcioni i expliqui el relat del vi més enllà de l’ampolla”, explica Albert Porta, cofundador de l’estudi Principi. Per a ell, el client de vi natural és especialment receptiu: “És un tipus de productor molt obert mentalment i deixen molta llibertat a la creativitat”.
Aquesta llibertat creativa ha donat peu a etiquetes que van molt més enllà de construir una narrativa visual i parlen de la història dels productors. “Quan vam treballar el projecte Enlaire, volíem que no s’assemblés a res més”, diu Picanyol. Per això, les etiquetes d’Enlaire són minimalistes i estan inspirades en objectes que representen el celler i la història de la família que l’elabora. “Els vins s’anomenen com els objectes”, diu Picanyol. A tall d’exemple, hi ha el vi Agulles de plata, l’Estoig homepàtic, l’Arracades de la Mar o el Petard de l’Aran.
El disseny, clau en la revalorització
“L’etiqueta no fa el vi, però pot ajudar-lo a ser escoltat”. Aquesta sentència de Picanyol evidencia que la força d’aquests dissenys rau en la capacitat d’explicar el projecte, el territori i la mirada de l’elaborador sense dir una sola paraula. De fet, molts petits productors han obert camí amb etiquetes valentes i han obligat marques més grans a fixar-s’hi.
Així doncs, més enllà del raïm i la bóta, avui el vi es juga també a la taula de dibuix. I en aquest joc, els artistes locals i els dissenyadors compromesos tenen molt a dir. Perquè una etiqueta no és només una façana: és una invitació a entrar.
