Com les millors cançons d’estiu hi ha presentacions de vins que sorprenen, i més, si es tasten en el seu entorn. Fer que respirin a la copa i alhora en el seu bressol, en el seu pati d’esbarjo, o als racons preferits de casa seva és una sensació extraordinària. Aquesta és la fórmula que ha triat en Pep, el mestre agosarat del celler de la Baronia de Talamanca, de la DO Pla de Bages, per presentar les noves criatures del seu projecte i, per altra banda, permetre redescobrir amb tota la pompa les joies que ja s’han fet un forat en el catàleg de vins bagencs.
Sense cap extravagància, ni cap invent estrafolari, – en temps d’Instagram el perill assetja- en Pep no ha fet res més que deixar tastar i fer la coneixença dels seus vins elegants, versàtils i, en algun punt, atrevits, a casa seva. De fet, la Baronia de Talamanca pot vantar-se de raure en un dels paratges més impressionants del Bages, amb la sort que, a més, al paisatge s’hi fa notar la mà artesana de l’home i el caràcter fort que li ha atorgat la història.
Escortat pel massís de la Muntanya de Montserrat i el Montcau, el celler de la Baronia de Talamanca és un balcó a les vinyes, al somni d’un horitzó treballat. A més, hi guarda el tresor d’una preciosa ermita del segle X, de Sant Iscle i Santa Victòria, a més d’unes vinyes que enguany es mostren esponeroses i presumides per la generositat de les pluges i de sol. Cadascun d’aquests escenaris han servit a en Pep, acompanyat de la sommelier de la casa, l’Anna, per servir, tastar, valorar i enraonar sobre els vins que han emergit d’aquests racons.
Un tast itinerant
Una fórmula ben trobada, que ha combinat un fabulós vespre d’estiu amb un tast itinerant que ajudava a contextualitzar vi. Sense atabalar, amb les explicacions prou breus i plàstiques per a entendre que ofereix cada ampolla i com els restauradors i distribuïdors que hi han assistit poden rebre’ls als seus magatzems o oferir-los als seus clients. Com una bona obra de teatre, cada tast era un acte, amb un guió continuat però particular i amb un escenari diferent.
La benvinguda ha ofert el darrer projecte de la casa, un Ancestral. El Zimi, que combina tres varietats autòctones com el picapoll negre, el picapoll blanc i el sumoll. “La bombolla sempre fa festa!”, ha recordat l’Anna mentre mostrava un vi que és un projecte de dos joves enòlegs combinant Penedès i Bages. Un escumós de llarga durada, de bombolla fina i generós en aromes que pot encantar, sobretot, el públic jove. L’altre acte ha estat dins l’ermita. Un embolcall perfecte pel Victòria, un blanc fresc i ample, que atorga transparència a la casa i a l’ofici amb què s’ha elaborat.
El següent decorat a ha estat entre els ceps de Picapoll Negre, que es fan veure i gaudir, on s’ha presentat el nou Mima’t, un blanc criat en bota de castanyer. Un vi que aquest dilluns era primícia i del qual els autors n’estan orgullosos, i certament, amb motiu. Fins i tot, la marinada ha estat prou detallista per posar-hi una banda sonora suau i delicada. El darrer ha estat la reinvenció de l’Aina, el rosat de la casa. De fet, s’ha vestit de llarg al celler, on es fa el vi i amb la noble presidència d’una bota del segle XVIII. Un vi transversal, dúctil i versàtil i que en Pep ha tret de la foscor del catàleg per revitalitzar-lo i oferir un vi agraït, afable i per tot l’any.
La Baronia de Talamanca, del celler MondObert, ha tingut enginy i una bona astúcia de reconvertir un celler que podia caure la son dels justos. Una reinvenció acurada i intel·ligent que busca sobretot la complicitat amb l’origen, al lloc. Cal tenir present com els ocells que decoren les etiquetes són les espècies de la Baronia, com els fòssils o les cabanes de pedra simulada que vesteixen els negres de la casa. Senyal que, aquests vins, són d’una terra determinada. Al capdavall, la idea és tan simple com atractiva i manlleva el famós vers de Màrius Torres : la terra no sap mentir.
