En un món on el ritme accelera i l’uniformitat s’imposa, la mà de l’artesà resisteix com un gest antic carregat de sentit. En l’univers de la cocteleria, on cada detall compta, encara hi ha espai per a una copa tallada a mà, per a un got que no surt d’una cadena de muntatge sinó d’un petit taller amb memòria. És el cas de Toni Moya, l’últim artesà que sosté una empresa dedicada a tallar el vidre al territori (i a Espanya).
La seva història comença l’any 1952, quan José Antonio Moya obre Cristalerías Moya al barri de Les Corts. Aquell paisatge fabril que compartia amb Sants i La Torrassa bullia de tallers, on n’hi havia més de vint dedicats a donar forma i caràcter al vidre. Als anys setanta, el vidre tallat era sinònim d’elegància. Avui, només queda Moya, traçant línies sobre el vidre amb la precisió de qui coneix cada mil·límetre, cada gest, cada silenci que exigeix l’ofici. Des de Vadevi parlem amb ell per descobrir aquest ofici en perill d’extinció.
Com va començar en l’ofici?
Va començar gairebé sense voler. Tenia 14 anys i, a l’estiu, quan acabava el col·legi, el meu pare no volia que em passés el dia voltant pel carrer amb els amics. Em feia venir al taller a escombrar, preparar comandes o marcar material.
Aleshores és una tradició familiar no una decisió personal?
Va començar com una tradició. Jo estudiava electrònica, però els estius els passava voltant pel taller, observant. Un dia el meu pare em va posar davant una mola perquè comencés a fer els primers tallats senzills, que no fossin perillosos, i a poc a poc m’hi vaig enganxar. Quan vaig tornar de La mili, amb 18 anys, ho vaig tenir clar: era la meva passió. Vaig decidir donar-me d’alta a l’empresa i continuar el llegat.
Com definiria el seu estil com a cristaller artesà?
Sempre hem estat molt exigents amb la qualitat. Ens ha fet por cobrar de més, però mai hem escatimat en detall ni en hores. Cada peça ha de sortir perfecta i és única, una petita obra d’art.
Quant de temps es necessita per fer una copa a mà?
Depèn molt del tipus de copa i del disseny. Hi ha tants estils i formes de tallar que és difícil donar una resposta única. Tallar una copa pot portar deu minuts… o dues hores. Aquesta tarda, per exemple, he estat hores amb unes copes d’aigua i de vi: buscant la simetria, perfeccionant cada línia. El temps és relatiu quan treballes amb precisió.
Quina diferència hi ha entre una copa artesanal i una de fabricació industrial?
El que fem nosaltres és totalment diferent. No només per la tècnica, sinó per la intenció. El nostre client principal són les cocteleries de qualitat, com el Boadas, el Dry Martini, l’Ideal, el Solange o el Tandem. També venen molts particulars, sovint pel boca-orella: per fer regals personalitzats, copes amb inicials, restauracions de peces antigues… Treballem fins i tot per antiquaris. És un ventall ampli, però tots busquen una cosa: peces úniques amb una història darrere.
Els elements d’una copa (forma, gruix, mida…) poden influir en el tast?
Sí, però en el nostre cas, el tallat és purament estètic, perquè es fa sempre per fora de la peça i no afecta el contacte amb la beguda. El que sí que influeix és la forma i el gruix. Una copa tallada, ben equilibrada, amb un bon disseny, fa que la beguda llueixi molt més. La vista també forma part de l’experiència. Fa poc una clienta volia gots de xarrup llisos, però quan va veure els tallats… va canviar d’idea. La diferència es nota, i molt.
Per tant, una copa pot empobrir una experiència?
Totalment. Jo sempre ho he defensat. Per a cada còctel hi ha un got adequat. I no només pel tipus de beguda, sinó pel disseny i l’estètica del local. Per això faig tallats personalitzats per a cada cocteleria. Són com un vestit a mida. És la presentació, l’espectacle, i això marca la diferència.
Ha col·laborat amb sommeliers o bartenders per crear copes específiques?
Sí. Fa anys donava classes dins un programa d’extensió universitària per a futurs bartenders. De fet, va ser idea d’un bartender, el Javier de las Muelas, que em va proposar fer una sessió sobre la importància de la cristalleria en la cocteleria. Va ser molt enriquidor, perquè vam poder transmetre el valor real de la peça feta a mà.
Quina és la salut actual del sector de l’artesania del vidre a Catalunya?
Trista. De la generació del meu pare no en queda ningú. Els coneixia tots, d’arreu d’Espanya. Eren centenars. Però ningú no ha seguit l’ofici. Nosaltres, després de 73 anys, encara resistim. I de fet, ara em venen clients de Madrid perquè allà han tancat talladors de referència.
Creu que el consumidor torna a valorar l’artesania?
Cada vegada més. La gent s’adona que una peça feta a mà, amb cura, no té res a veure amb un producte industrial. Quan compres una copa tallada a mà no només adquireixes un objecte: compres història, identitat, diferència.
Parli’m de modes… quines són les tendències actuals en disseny de copes?
Com passa amb la roba, tot torna. Fa anys es portaven els tallats molt carregats, després van venir dissenys més nets, més minimalistes… I ara tornen les formes clàssiques, les línies antigues.
I per acabar: digui’m quina seria la copa perfecta?
La que reflecteix l’ànima de qui la demana i el caràcter del lloc on serà servida. Una copa perfecta no és només una qüestió de forma, sinó d’intenció. Ha de tenir equilibri, bellesa, coherència amb el que conté i amb qui la beu.
