La verema és un dels moments més intensos de l’any per al món del vi. L’esforç de setmanes es concentra en uns dies frenètics, plens d’estrès, però també de màgia, en què es cull el fruit d’una temporada sencera. Tanmateix, la verema no només deixa vins: deixa records, experiències compartides i fins i tot menges que s’han arrelat la memòria col·lectiva.
Al Celler Entre Vinyes, situat en un entorn bucòlic de terrasses amb vinyes i oliveres, viure aquest procés significa molt més que collir raïm. El seu responsable, Josep Tort, ho descriu així, a Vadevi: “Es tracta de dies que es viuen amb molt estrès, però també amb molta connexió amb la família. Es viu intensament la vinya i el celler. Tothom s’hi involucra i, fins i tot, a les estones de lleure passen coses màgiques, com que ens quedi el celler impregnat d’aquest esperit compartit”. Aquesta convivència intensa converteix la verema en una experiència que perdura més enllà del temps de collita.
Quan la collita es converteix en festa familiar
La dimensió col·lectiva també és molt present al Celler Mas Vicenç, un projecte familiar arrelat a la tradició masovera i envoltat de vinyes pròpies amb personalitats diverses. Per a ells, la verema s’ha transformat en una festa oberta a tothom. Com explica Ferré, a Vadevi: “Hem fet la festa de la verema per famílies al celler, on cada grup anava a collir un coster de carinyena i omplia una caixa de raïm. Van participar unes 140 persones, i després fem que aquest vi fermenti. Al cap de sis mesos, cada família ve a buscar la seva ampolla personalitzada”. A més, l’activitat s’acompanya d’un esmorzar veremador i d’un concurs de tast amb porró, a banda de tastos de vins. L’experiència no només ensenya a estimar el vi, sinó que crea vincles i records en comú. Fins i tot les escoles, com el col·legi Sant Ramon, hi prenen part per trepitjar most i descobrir el procés.
Aquestes vivències mostren com la verema ha deixat de ser un simple moment agrícola per esdevenir una celebració cultural i pedagògica, capaç d’unir generacions i de transmetre valors. Però l’empremta de la verema va més enllà dels cellers i arriba fins a la cuina popular i les tradicions gastronòmiques.
Sabors de la verema
Un dels exemples més senzills i enginyosos és el pa amb all i raïm, una combinació que reflecteix la saviesa pagesa. El pa fregat amb all i regat amb oli d’oliva cru, completat amb la dolçor del raïm acabat de collir, creava un contrast de sabors únic i nutritiu. Era un esmorzar o berenar econòmic i fàcil de preparar que unia dos productes essencials de la dieta mediterrània. Encara avui, recuperar aquest gest significa tornar al cor de la verema i als costums més arrelats.
També la barreja, batejada pel folklorista Felip Vendrell com el “còctel autòcton”, és part inseparable d’aquest univers. Aquesta beguda, elaborada amb vi dolç -moscatell, mistela o vi de missa- i aiguardent o anís, era la companya inseparable dels pagesos i traginers que, de bon matí, havien d’afrontar el fred i la feina dura. Amb el temps, cada poble n’ha fet la seva pròpia fórmula, convertint la barreja en una tradició líquida de la verema.
Avui, aquests costums conviuen amb iniciatives més recents, com les festes obertes a les famílies o les activitats educatives per a escoles. Però totes comparteixen la mateixa essència: la verema com a experiència col·lectiva, capaç de deixar una empremta que combina esforç, alegria i identitat.
