“No me preguntes nada: yo sé bien que es mejor embriagarse de vino que embriagarse de amor… Y así mientras tú bebes, sonriéndome así, yo, sin que tú lo sepas, me embriagaré de ti…” Aquests versos del poeta cubà José Ángel Buesa evoquen el poder seductor del vi, una beguda sovint associada a l’alliberament, l’hedonisme i els grans tiberis, però també a espais de transgressió i excessos.
Històricament, el vi s’ha vinculat a la llibertat sexual, un fet que, en moltes cultures, ha provocat la repressió del dret de les dones a explorar aquest món. La lluita per la llibertat sexual continua sent, malauradament, una reivindicació essencial del feminisme, i el vi no n’ha estat una excepció. En una societat dominada pels homes, l’accés de les dones a aquesta beguda ha estat marcat per desigualtats i prejudicis.
Les dones i el vi: una història invisibilitzada
La historiadora Ségolène Lefevre, autora de Les Femmes & L’Amour du Vin, explica a la revista Eccevino que la història del vi està plena d’ombres, i aquestes ombres són les dones que, des de fa més de tres mil anys, han transportat, servit, ritualitzat, begut i elaborat vi. Tal com assenyala l’antropòloga i gastrònoma de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), Sandra Lozano a Vadevi, els banquets han estat una institució social fonamental des de l’antiguitat, i el vi n’ha estat un element central en moltes civilitzacions. No obstant això, la presència de les dones en aquests espais ha estat condicionada per normes patriarcals. A l’antiga Grècia, per exemple, les dones estaven excloses dels symposiums —banquets al voltant del vi—, excepte les heteres (prostitutes). A Roma, la situació era similar, mentre que a Mesopotàmia la beguda principal era la cervesa. “El vi, en particular, ha ocupat una posició fonamental en aquestes trobades. El simposi girava al voltant del vi, que vertebrava la festa”, diu Lozano.
Històricament, el vi s’ha vinculat a grans banquets, orgies i espais de prostitució. Això evidencia com, en algunes cultures de les quals som hereus, el vi i la gastronomia han simbolitzat tant el plaer i la celebració com el control i la desigualtat de gènere. Lozano destaca que, a l’antic Egipte, les dones participaven en els banquets funeraris aparentment en peu d’igualtat: “A l’antic Egipte, les dones assistien als banquets funeraris i semblaven participar en els tiberis en les mateixes condicions”, remarca Lozano, com a cultura que s’ha desmarcat d’aquest patró històric on la dona ha quedat en un segon. En aquest llegat repressiu, la dona bevedora ha estat associada al vici i la disbauxa, mentre que, per als homes, el consum de vi s’ha considerat un simple gaudi. Així, allò que per ells ha estat plaer, per a les dones ha suposat judici i vergonya.
El plaer reprimit
Per tant, els masclismes en el món del vi són herència d’una història escrita en masculí i, malauradament, encara perduren dins el sector vitivinícola. En aquest sentit, Lefevre recull al seu llibre que fins als anys 1950 a França, el discurs mèdic desaconsellava el consum de vi per part de les dones perquè quan bevien no eren “raonables ni temperades”.
Avui dia, l’imaginari col·lectiu continua associant els vins suaus, com els rosats i els blancs, al públic femení. A Catalunya, el sector del vi segueix marcat per una forta presència masculina. “La frustració ha estat constant quan, en els restaurants, sempre entregaven la carta de vins als homes i no a mi”, lamenta Emma Benet, fundadora del club DonesVi. Amb aquest espai, Benet busca empoderar les dones, proporcionar-los coneixements de sommelieria i trencar amb els masclismes arrelats en el sector.
