El vi forma part del nostre patrimoni cultural molt abans que existissin les denominacions d’origen. Més enllà del conreu agrícola, la vinya ha estat una escola de saviesa popular, una font d’imatges i metàfores que han arrelat profundament en la llengua i la manera de veure el món. A cada mas, a cada poble, el vi no era només una beguda: era memòria, identitat i transmissió de coneixements. I aquest llegat ha perdurat, especialment, a través del refranyer, que ens parla tant del clima com de la vida, de la terra com de l’ànima.
Per parlar d’aquesta relació tan estreta entre el vi, la terra i la paraula, cal recórrer a qui en sap: el filòleg i lingüista Víctor Pàmies i Riudor, especialista en paremiologia —la ciència que estudia els refranys. Ell reivindica el valor dels refranys com una font de coneixement col·lectiu: “El món del vi ha generat un llegat riquíssim dins la cultura popular. A través dels refranys, s’hi han transmès coneixements essencials sobre el cultiu, la meteorologia, les plagues o la moral”.
Segons Pàmies, aquests refranys feien de manual oral de supervivència en societats majoritàriament analfabetes, amb una saviesa condensada en frases breus. Un exemple clar d’aquesta funció el trobem en les dites que associen les condicions climàtiques amb la collita: “Aigua de gener omple botes i graner”, “Aigua per Sant Joan, celler buit i molta fam”, o “Aigua d’agost, safrà, mel i most”.
També el cicle del raïm es descriu amb precisió a les dites tradicionals: “Del raïm, per l’abril la flor, pel maig el color”. I els treballs del camp tenen el seu moment recomanat: “Cava pel gener i hauràs d’engrandir el graner” o “Cava que cavaràs, que en veremar ho trobaràs”. El setembre, el mes vinícola per excel·lència, mereix el seu lloc d’honor: “Setembre, el veremador talla els gotims de dos en dos”.
Pàmies recorda la importància de l’11 de novembre, Sant Martí, com a moment clau del calendari vinícola: “És el dia del vi novell, i hi ha una gran producció paremiològica al voltant d’aquesta data. Refranys com ‘Per Sant Martí, destapa, tasta i tapa el vi’ o ‘Vi de Sant Martí és el millor vi’ encara es fan servir avui.” Fins i tot el maridatge amb la festa és ben explícit: “Per Sant Martí, castanyes i vi novell” o “Mata el porc i enceta el vi”.
Refranys que parlen de moderació
Però la saviesa popular del vi també parla de moderació i proporció. “Hi ha frases com ‘Casa per a ton estar, vinya per a ton beure i terra per a ton menjar’, que ens recorden que hem de viure d’acord amb les nostres necessitats. I això també és una forma de saviesa popular”, apunta Pàmies. Fins i tot la fraseologia ha traslladat expressions del món vitícola a àmbits més generals: “De mal cep no pot sortir bon sarment” o “La por guarda la vinya” funcionen avui com a metàfores morals i de prudència.
Tal com explica Pàmies, a Vadevi, la seva primera aproximació al món de la paremiologia va tenir com a punt de partida la vinya: “Amb un amic d’Alella ens vam endinsar en el món vitivinícola i vam començar a treballar un projecte sobre el vi i la vinya en la cultura popular”, explica. “Malauradament, el projecte va quedar en un calaix”, lamenta. Tot i això, Pàmies assegura que les dites populars d’aquest sector s’haurien d’estudiar curosament, “perquè connecta llengua, territori, gastronomia i tradició”.
El refranyer català, doncs, és com una vinya vella: amb arrels profundes i una producció inesgotable de sabers populars. Pàmies sovint recorda que “El bon vi no necessita ram”, una dita que parla per si sola. Però també cal tenir present que “El vi fa sang”, com qui diu que nodreix i dona vida. Igual que aquests refranys, que arrelats a l’ofici i a la terra, continuen regant la nostra llengua de significat i memòria.
