És actor i humorista, l’home de les mil cares, o millor dit, dels mil personatges. Pep Plaza (Mataró, 1972) és també l’entrenador Pep Guardiola, l’escriptor Quim Monzó o fins i tot el president del Govern espanyol en funcions, Pedro Sánchez. És creatiu, imaginatiu i tan àgil que, mentre hi parles, el seu cap barrina i respon posant la veu del personatge que la conversa li evoca. De fet, aquest és en part l’argument que ha inspirat a l’obra El Substitut, que el dia 26 d’octubre estrenarà al Teatre Borràs de Barcelona. Abans, però, pujarà a l’escenari del Teatre Casal de Vilafranca per exercir de mestre de cerimònies de l’acte de lliurament dels Premis Vinari 2023. I malgrat que pugui semblar un aliè al món del vi, i la seva faceta més vinícola sigui menys coneguda, en Plaza té un bon coneixement del vi, fins i tot, alguna relació professional. Ho desvetlla des de la suite de l’Hotel Vila Arenys, amb unes espectaculars vistes de fons de la Riera d’Arenys de Mar.
T’agrada el vi?
Molt. De fet, soc més de negres que de blancs; tot i que hi ha blancs secs amb cos, com un Avgvstvs Chardonnay o el Finca Els Camps de Jané Ventura, que també m’agraden molt.
En prens, habitualment?
Me’n serveixo sobretot quan cuino, una feina que m’agrada fer a foc lent. És a dir, puc dedicar dues o tres hores per fer el sofregit, per deixar-hi coure l’arròs… I mentrestant, destapo alguna cosa que tingui per casa.
Què hi trobaríem, al celler d’en Pep Plaza?
En general ampolles de vi negre, algunes de les que sé que m’agraden i que m’agrada tenir a mà; i, a poder ser, que siguin en format màgnum. Diuen que en aquest envàs, el vi hi fa una millor criança, i quan tenim dinars o sopars amb gent, prefereixo aquesta mida que haver de destapar més d’una ampolla del mateix vi.
En què et fixes, quan compres un vi?
Em fixo d’entrada en què s’embotelli en aquest format màgnum, però també en l’estètica de l’ampolla, en l’anyada, en si és reserva o quina criança té… Jo tinc clar els que m’agraden, però sovint quan vaig a la botiga em deixo assessorar. I quan és per regal, penso en quin tipus de vi agrada a la persona i intento trobar el que més s’hi assembli. El vi és un regal efímer, però sempre fa de bon compartir. I a més a més, intento que sempre vagi acompanyat d’algun producte de la terra i de proximitat.
El record de córrer entre les vinyes
Menciones amb naturalitat noms de vins, de marques, de regions vitivinícoles del país… D’on et ve aquest coneixement?
Hi tinc relació de petit, de la família que tenia vinyes i feia vi; però, a més a més, durant quatre anys vaig treballar en una distribuïdora de vins i fins i tot em vaig formar amb algun curs d’iniciació al tast. Em movia pel Maresme, pels Vallesos, i portava una bona cartera de cellers.
Parles de les arrels vinícoles, quins records en guardes, de quan eres petit?
Els avis són de Vilafranca, i una tieta de la mare es va casar amb un pagès de Castellví de la Marca, també al Penedès. Quan era petit, i fins als 13 o 14 anys, hi anàvem a passar els estius, i a la masia hi celebràvem totes les trobades familiars. Tinc molt present l’olor de raïm, l’olor de la fusta, del celler… Com corríem i ens amagàvem entre les vinyes…
Un breu qüestionari
- Ets més de blancs o de negres?
- Tens algun ‘moment vi’?
- Quan celebres alguna cosa, què destapes?
- Hi ha alguna regió vitivinícola de Catalunya que t’agradi en particular?
- En què et fixes, quan vas a comprar un vi?
- Quin record guardes, de petit, que estigui relacionat amb el vi?
- Què fas el dia 6 d’octubre, a partir de les 22:00 h de la nit?
Les respostes estan recollides en aquest breu vídeo.
