La sequera ha estat -i continua sent- un dels reptes que amenacen la viticultura actual en territoris catalans amb especial incidència a la regió del Penedès. Se n’ha parlat des de moltes perspectives, però potser cap com a motiu que ha conduït cap a premiar una iniciativa que ha nascut per fer-hi front. El celler Llopart, a través especialment del copropietari del celler familiar i enòleg, Pere Llopart, va introduir a les seves finques una tècnica que havia de permetre retenir l’aigua i canalitzar-la cap on ara mateix és més necessària que mai: garantir la supervivència de les plantes.
La tècnica de l’empapat
La tècnica es va inspirar en regions vitícoles àrides, però un intensiu treball d’estudi va conduir cap a la millora de la maquinària que havia de fer els solcs entre les fileres de vinya on poder retenir aquesta aigua recollida directament de les pluges. Ho anomenen empapat, i funciona a partir del dibuix d’uns clots entre vinyes a través del llaurat. “Hem vist com s’aplica amb èxit en altres regions com Xerès, on en diuen aserpiado, i hem decidit adaptar-ho a les nostres vinyes aprofitant una eina de camp ja existent i que tenim tots els viticultors, la intercepa“, explicava fa uns mesos Pere Llopart a aquesta capçalera.
En van ser pioners a Catalunya, on ja han aplicat la tècnica modificant una màquina cavadora. “Nosaltres, en lloc de fer els clots transversals els fem longitudinals, perquè pensem que d’aquesta manera facilitem el pas posterior de la maquinària”, detallava el viticultor. Tot plegat, amb l’objectiu de millorar la gestió de l’aigua, evitant que se’n perdi cap gota, però també permetent “alimentar millor els nostres aqüífers i incrementar la biodiversitat i la vida microbiana”. Segons el viticultor, “un sòl viu ens permet millorar la seva fertilitat, augmentant la matèria orgànica, regenerant-lo i fent-lo, per tant, més resilient al canvi climàtic“.
Punt de partida al treball col·lectiu i col·laboratiu al Penedès
Llopart va ser pioner a incorporar aquesta tècnica, però aviat va convocar una trobada per compartir-la amb altres viticultors de la regió. De fet, segons confirma la marca, la iniciativa ha tingut nous seguidors. “És una solució d’urgència, però molt vàlida i totalment necessària en el moment que vivim, tenint en compte que a la sequera hi sumem cops de calor, que estem veient morir ceps i que no sabem quant de temps haurem de conviure amb aquesta realitat”, dirà Pere Llopart.
De fet, aquestes primeres reunions, força concorregudes, es poden considerar el punt de partida a un creixent moviment entre viticultors i viticultores del Penedès que van adonar-se de la necessitat de treballar col·laborativament per fer front a la nova realitat climàtica i garantir, a través de nous projectes o tècniques, la supervivència del sector de la vinya i el vi al territori.
