Mil·lennium 2011
Celler Xavier Clua
DO Terra Alta
Etiquetat en català
PVP. Aprox. 19 €
Tel. 977 263 069
Web: www.cellerclua.com
Aquest divendres passat, 10 d’octubre, es van lliurar a Vilafranca del Penedès els guardons de la segona edició dels Premis Vinari, el concurs dels vins catalans, en el qual els vins terraltins van tenir un paper molt destacat, guanyant l’or en tres de les set categories de vins tranquils (els no escumosos). A més a més, un d’aquest tres va ser el vi més ben puntuat del certamen, guardonat amb el premi més destacat, el Gran Vinari d’Or, després de passar per una sèrie de tastos a cegues (amb l’ampolla tapada, per tal que els tastadors no puguin identificar cap vi) d’un jurat format per 66 professionals de les associacions catalanes d’enòlegs i sommeliers.
Es tracta del Mil·lenium 2011 del celler Xavier Clua, elaborat a Vilalba dels Arcs per la parella formada pel Xavier Clua i la Rosa Domènech. Dos trets criden l’atenció d’aquesta elecció. D’una banda que es tracta d’un vi inscrit en la categoria de “Negres de criança”, els que tenen una criança de fins a 12 mesos en bóta de fusta, quan encara hi ha una categoria suposadament superior, la de “Negres de guarda” amb una estada en recipients de fusta de més de 12 mesos. I d’altra banda, s’ha de destacar el preu: que un vi negre de criança de preu inferir als 20 euros sigui el millor d’entre les gairebé 800 mostres presentades, parla molt bé de la bona relació qualitat-preu dels vins catalans.
Éstà elaborat amb un cupatge de 60 % de garnatxa negra, 20% de cabernet sauvignon, 15% de sirà, 5% merlot i “traces de pinot noir”, segons la fitxa tècnica, i té una criança en bótes de roure francès noves durant 12 mesos i un afinament posterior en ampolla d’un any més.
Res d’estrany, doncs, es tracta d’un cupatge dominat pel raïm més característic de l’indret, la garnatxa, acompanyada de les varietats d’origen francès més comunes. Quins han estat, doncs, els atributs que han seduït els tastadors? Doncs lògicament, les seves característiques organolèptiques (les que es perceben a través dels sentits), que en un tast a cegues són les úniques que es poden valorar.
Per començar, el color és fosc, intens sense arribar a negrors excessives, però apurant el límit. El voraviu és roig viu, encara lleument lilós, cosa que promet una bona evolució a l’ampolla abans de començar el declivi.
A les aromes no hi ha sorpreses: són molt netes i d’una intensitat alta, i un altre cop, com en el color, sense excessos. Hi ha fruita vermella, maduixa móra, però també notes de xocolata negra, embolcallades d’un deix balsàmic de resina de pi i d’eucaliptus que fan una sensació general harmoniosa, equilibrada i elegant.
A la boca és on la negror inicial i la tradicional calidesa dels vins terraltins fan una mica de por. Doncs no calia patir: l’entrada és fresca, un punt dolcenca, i viva i amb nervi. El pas per la boca és llarg, amb un punt de tanicitat ben entesa, i amb un final dolcenc però sense cap indici de sobremaduració. De fet els 13,5º graus d’alcohol que consten a l’etiqueta, més aviat pocs per a un vi negre intens de la Terra Alta, ja ens ho avançaven: no s’ha abusat de la maduració, sinó que s’ha buscat un raïm equilibrat i una elaboració en la qual no s’ha fet altra cosa que respectar, mantenir i reflectir aquest equilibri.
Per això és un vi que no destaca en cap de les seves parts, sinó que destaca al beure-se’l, que destaca com a conjunt, i que destaca acompanyant un àpat. No cal ser un expert: és d’aquells que els serveixes en un àpat familiar i diversos comensals, la tieta, la germana i també el cunyat “expert”, te’n fan comentaris elogiosos. I potser és per això, per aquesta rara perfecció en l’equilibri, que ha destacat entre uns altres 800 vins de qualitat. I compte que n’hi ha menys de 3000 ampolles, així que no val a badar.
