El vi negre Gonfaus 2021 és el tercer vi que Família Torres elabora a Lleida, concretament al seu celler Purgatori de Juneda, a les Garrigues. Primer va ser Purgatori en la seva anyada 2012; i l’any passat el Pirene 2020.
Amb aquest trio de vins negres Torres consolida la seva implantació a Lleida, aquest any fa vint-i-cinc anys. Una aventura que començà entre el 1997 i 1998 amb l’adquisició de la Finca Sant Miquel de Tremp i posterior plantada de vinyes el 1999. “Aquell mateix any es comprava la finca de Mas de l’Aranyó, i plantàvem els ceps el 2000”, explica Josep Sabarich, director de producció de Família Torres. Recentment, el dijous, dia 16 de novembre, el Celler Purgatori rebia el Premi Millor Iniciativa Sostenible als premis de la DO Costers del Segre 2023.
Terra de contrastos i de gran potencial vitivinícola
“Lleida és una terra de contrastos i amb un gran potencial vitivinícola“, destaca Sabarich. “Les Garrigues és una de les zones més àrides i extremes de tot Catalunya, amb una pluviometria baixíssima, on obtenim uns raïms d’una gran qualitat. Per contra, al Pallars tenim altitud i una bona pluviometria i això és bo per a una maduració lenta i gradual de la vinya, que també ens dona molts bons fruits.”, puntualitza.
Família Torres va arribar a Lleida, concretament al Pallars, buscant l’altitud i latitud necessària per fer vins més frescos. Llavors Miguel Agustín Torres va apostar per raïms internacionals com les varietats Merlot o Chardonnay, entre altres. Posteriorment, els seus fills Miquel i Mireia Torres Maczassek van seguir l’aposta del seu pare portant fins al Pirineu varietats ancestrals recuperades com la batejada com a Pirene per la seva bona adaptació a aquest terrer.
En l’actualitat, Família Torres amb 127 hectàrees de vinya a la Finca de Sant Miquel i altres 200 hectàrees a la finca Mas de l’Aranyó de les Garrigues, és la segona empresa viticultora de la Denominació d’Origen Costers del Segre després de Raimat. “Són dues finques molt diferents, però molt qualitatives totes dues”, diu el director de producció.
Respecte a Purgatori, “tenim la vinya a tres cotes diferents que van dels 350 als 550 metres. A la part baixa els sòls són profunds amb predomini de llims, a la part alta la textura és moderadament fina i destaquen per ser menys profunds que a la zona baixa. Pràcticament, no hi plou, i per això aquí és molt necessari el reg gota a gota per moderar l’estrès hídric de les plantes”, detalla el responsable del grup bodeguer.
En canvi, en Sant Miquel de Tremp, “tenim una altitud de 950 metres de mitjana. Els sòls són calcaris amb presència de còdols, que infonen una particularitat molt concreta als vins. La pluviometria anual és el doble que a les Garrigues, ronda els 650 mm de mitjana i la temperatura mitjana és de 13 graus. La humitat és molt baixa i això disminueix els riscos de malalties, però, en canvi, augmenta el risc de pedregades”, assenyala com a diferència fonamental entre les dues finques.
Tot i que com a tret comú de les dues finques, amb una incidència directa en la qualitat del raïm, l’enòleg destaca que “el clima continental amb marcades oscil·lacions tèrmiques entre el dia i la nit, que afavoreixen una maduració pausada i això s’acaba traduint en vins amb una gran intensitat aromàtica”.
El primer vi, Purgatori 2012
El 2012, el grup vitivinícola català elaborava el seu primer vi Purgatori procedent de les noves vinyes de Mas de l’Aranyó. Una finca i granja històrica que va pertànyer als monjos de l’Abadia de Montserrat on ja feien vi al segle XVIII.
“Amb aquest nou celler, recuperem el passat vinícola d’aquesta finca històrica, en la qual durant molts anys s’havia elaborat vi. Volem retre homenatge a tots aquells que ens van precedir en aquest lloc, i en especial als primers habitants, els monjos que van saber veure el potencial vinícola d’aquesta terra”, deia Miquel Torres Maczassek a la seva inauguració. Amb la presentació l’any passat del Pirene 2020 i fa uns dies del Gonfaus 2021, dos monovarietals de varietats ancestrals adaptades al Pallars i Garrigues, respectivament; la nissaga catalana culmina una nova etapa de l’experiència lleidatana.
Una valoració molt satisfactòria
Josep Sabarich fa valoració de l’experiència lleidatana i assegura que “estem molt satisfets d’aquestes vinyes i de la qualitat dels raïms, tot i que també tenen les seves dificultats. En el cas de Purgatori, el repte més gran és l’aigua i en el cas de Sant Miquel, el risc de pedregades que ens obliga a protegir els ceps amb xarxes, cosa que encareix la gestió de la vinya. Però aquesta finca, gràcies a la seva altitud, ens permet adaptar-nos al canvi climàtic i contrarestar els efectes de l’augment de temperatures, que fan que les veremes s’avancin provocant un desequilibri en la maduració del raïm”.
Vins amb DO Costers del Segre i experimentals
Tot i que aquestes vinyes de Família Torres estan en la DO Costers del Segre, el fet que algunes de les seves varietats siguin ancestrals recuperades, fa que encara no estiguin dins el plec de condicions de la denominació i d’ençà que surt la primera anyada fins que aquesta està emparada pel Consell Reguladors passen anys.
Pel que fa a Purgatori, fruit d’un cupatge de Garnatxa, Carinyena i Syrah en les primeres anyades; i només Garnatxa i Carinyena en les darreres, ha estat un vi DO Costers del Segre des de la seva primera anyada 2012. El cas del Pirene 2020, és diferent perquè aquesta varietat recuperada encara no està reconeguda al Plec de Condicions de Costers del Segre; així que tardarà uns anys a ser un vi amb denominació d’origen. Diferent és, també, el cas del raïm Gonfaus, que ja està reconeguda per la denominació d’origen des del 2022, però en el cas de l’anyada 2021 presentada recentment, encara no és DO Costers del Segre.
Preguntat per quin serà el següent vi lleidatà de Família Torres, en Josep es mostra cautelós i diu que “ara cal consolidar aquests projectes i anar pas a pas. No descartem tenir un nou vi de la demarcació de Lleida en un futur, però no serà de manera imminent”.
