Un equip internacional de recerca ha pogut identificar una nova espècie de fòssil anomenat ‘Nekemias mucronata’ gràcies a l’estudi de prop de cent fulles trobades a Cervera, a Catalunya. Aquesta troballa fa que la comunitat científica rebi noves dades sobre com va evolucionar i distribuir-se la família Vitaceae (la vinya) durant el període Cenozoic -la més recent de les quatre eres geològiques- i aporta detalls sobre les rutes de dispersió d’aquesta família per l’hemisferi nord.
En l’estudi, Aixa Tosal (Universitat de Barcelona), Alba Vicente (ICP-CERCA) i Thomas Denk (Museum of Natural History Stockholm) han pogut caracteritzar els tres foliars de la nova espècie podent reconèixer patrons comuns entre els folíols apicals i laterals. Alba Vicente, investigadora ‘Beatriu de Pinós’ de l’ICP explica que l’anàlisi ha fet que els investigadors puguin distingir ‘Nekemias mucronata’ d’altres espècies fòssils de la mateixa família trobades a Euràsia i es pugui comprendre millor les “rutes de dispersió” d’aquestes plantes durant el Cenozoic.
Una espècie amb una característica “interessant”
La Vitaceae es divideix en cinc tribus agrupant un total de 200 espècies entre les quals hi ha la vinya (Vitis vinifera) i aquest estudi se centra en la tribu ‘Ampelopsideae’, una tribu més petita amb 47 espècies entre les quals hi ha la nova ‘Nekemias mucronata’. Aquesta espècie té una característica interessant amb altres espècies modernes de la mateixa família com són les fulles compostes, formades per diversos folíols units per un eix comú. Gràcies a l’estudi, els investigadors han pogut caracteritzar en detall els tres foliars de la nova espècies.
Les rutes
Els investigadors també han analitzat la distribució paleobiogeogràfica de la tribu Ampelopsideae. Fins ara, el registre més antic de la família Vitaceae datava del Cretaci Superior. Segons assenyalen, però, durant l’Eocè, les Ampelopsis i Nekemias’ ja es trobaven a Europa i Àsia central. Per entendre la dispersió els investigadors han proposat dues rutes. Una d’elles suggereix que aquestes espècies van dispersar-se des de l’Àsia central fins a arribar a Europa i després a Amèrica del Nord. L’altra ruta assenyala que la dispersió s’hauria produït a través de l’estret de Bering. Aixa Tosal, explica que els resultats mostren que aquesta dispersió va tenir lloc uns 20 milions d’anys abans del que es pensava i obliga a “replantejar els models tradicionals” de dispersió.
