La Passió de Vilalba dels Arcs, a la Terra Alta, és una de les representacions dels últims dies de la vida de Jesucrist que es fa a Catalunya durant els dies de Setmana Santa, amb la peculiaritat que és una obra de teatre al carrer i d’accés lliure. És de llarga tradició al municipi, i atrau públic de les comarques veïnes, però també d’altres punts de territori català. Coincidint amb l’efemèride, s’organitzen també un ventall d’activitats paral·leles que complementen l’oferta, entre les quals, una d’elles on el vi pren especial protagonisme.
Un vi amb herbes, mel i alta graduació
No és un vi qualsevol, sinó el vi que podrien estar bevent els romans ara fa 2.000 anys. El vi de la Passió està elaborat cada any per diversos cellers del municipi terraltí inspirant-se en el producte que es podia produir en aquell context. “Excepte per la varietat, que no podem garantir que fos garnatxa blanca -i que és la varietat amb la qual s’elabora avui dia-, tenim clar que es tracta d’una reproducció molt fidel del que s’estaria bevent aleshores”, valora Antoni Cutrona, director de l’Escola Agrària de Gandesa i un dels membres actius del projecte. Tot el procés d’elaboració és artesanal, des de la verema fins als trasbalsos i l’emmagatzematge en unes àmfores de terrissa.
“Es cull a mà, es macera i fermenta com si fos un vi brisat”, explica Rosa Domènech, del celler Xavier Clua, i membre del Patronat de la Passió de Vilalba dels Arcs. Abans, però, xafen el raïm els xiquets de l’escola, “així impliquem als més petits del poble en un projecte tan singular”, compateix l’enòloga i viticultora. Una vegada fermentat, es deixa reposar en àmfores dins la cripta de la Confraria de la Mare de Déu de Gràcia, lloc sagrat d’on es recupera el Dissabte Sant, tot just abans d’obrir-ne les àmfores per conèixer com serà, aquell any, el vi de la Passió. “Porta herbes, i molta mel“, descriuen Domènech i Cutrona.
De fet, detalla el director del centre, després de molta investigació, “pensem que ben bé podia incorporar timó, un gran desinfectant, mel, un aliment que no caduca i que, per tant, fa de conservant, i alcohol, un altre conservant natural”. Cada any, explica Cutrona, hi ha alguna variant, però sempre dona com a resultat “un vi autèntic, que fa olor de Setmana Santa, que recorda la farigola del Via Crucis i la mel dels camps florits. Un vi que fa primavera“.
Des de l’organització hi sumen que podria ser ben bé el que van beure els apòstols i apostolesses durant l’últim sopar.
Un tast a cegues, i amb premi
Cada any, doncs, coincidint amb Dissabte Sant, es destapa i tasta per primer cop el vi de la Passió, després d’uns mesos de repòs i fent criança en les àmfores. Enguany, la cita al calendari no canvia, i la convocatòria serà a les 11:00 h del matí al bar Rossinyol, però sí que varia el format de l’activitat amb la incorporació d’un atractiu més a la jornada. Enguany estrenen un concurs, per parelles, que demanarà encertar diversos vins a cegues, a través d’elements com:
- Varietat de raïm
- Anyada
- Nom del celler
- Nom del vi
- Tipus de vi (jove, criança, dolç…).
Entre els vins participants, productes elaborats pels cellers de Vilalba dels Arcs que formen part de la DO Terra Alta com Celler Xavier Clua, Vins del Tros, Covilalba/ Celler Unió, Ecovitres, Bernaví i Bielsa Ruano. Per participar-hi, cal omplir un formulari que es pot trobar a la pàgina web de l’entitat; i la parella guanyadora s’emportarà un cap de setmana als allotjaments rural Casa Solé, premi patrocinat per l’Associació de Turisme Rural de la Terra Alta (ATRTA).
“La idea és promocionar lo vi de Vilalba al poble, però també fora del municipi i de la comarca, rebla Cutrona, que farà de jutge d’aquest concurs, a partir d’una activitat que permetrà apropar la gent al vi d’una manera divertida”. Parlar de producte, de tradició i donar a conèixer la història vitivinícola d’un poble especialment conegut per les seues garatxes blanques. “Ara fem lo vi amb garnatxa, però és impossible saber en quina varietat devien fer-lo els romans, en aquella època. De fet, pensant-ho bé -dirà-, podria ser perfectament de morenillo“, diu referint-se a una altra varietat històrica i local de la comarca. “Qui no s’ho cregui, que em demostri el contrari”, acaba rient.
