Cinc acreditats cellers de la Terra Alta van aprofitar la celebració de la Barcelona Wine Week (BWW) per reclamar unitat d’acció a la comarca com la via més exitosa per projectar els seus vins a partir de la varietat insígnia: la garnatxa blanca. No en va, la zona acumula el 90% de la plantació a Catalunya, el 70% del conjunt l’Estat i gairebé un terç mundial. Unes xifres que, per si soles, acrediten el pes d’aquesta varietat que, en les dues últimes dècades, ha anat guanyant potencial i notorietat entre enòlegs, sommeliers, prescriptors i restauradors i una creixent quota de mercat entre els consumidors. La taula rodona va servir també per presentar i degustar cinc vins monovarietals (de 2016, 2017 i 2018), un d’ells brisat, màxima expressió de la fortalesa d’un territori ancestralment dedicat a l’elaboració de vins.
Després de la crisi que va afectar el Consell Regulador de la Denominació d’Origen, amb la dimissió del seu president, i un cop apaivagats els ànims, aquests cinc cellers (Piñol, LaFou, Herència Altés, Bàrbara Forés i Edetària) van organitzar per si sols un acte, seguit d’un tast, amb rigorosa inscripció. I els va sortir bé. 80 persones van omplir l’speacker’s corner del recinte i que, al sortir, no van deixar de lloar els vins presentats.
Una paraula va sorgir unànimement de la boca dels participants: unitat. Només sota aquesta premissa, van assegurar, el sector podrà alçar-se i reivindicar-se enmig d’un mercat cada cop més competitiu i convertir la Terra Alta en un territori referent dels vins elaborats amb aquesta varietat. “Si hem après a parlar un llenguatge comú, també hem de presentar-nos junts davant el món, perquè fins ara hem estat molt sols. Aquesta unitat, aquesta força ens farà únics per posicionar la comarca i la garnatxa blanca”, va assegurar Joan Àngel Lliberia, del celler Edetària. “Volem que quan es parli de garnatxa blanca es pensi immediatament en la Terra Alta”, va insistir Núria Altés, d’Herència Altés. “Ens hem dedicat poc a viatjar i a presentar-nos junts. Tenim una assignatura pendent que és la d’anar a explicar-nos. La nostra comarca és el bressol i el paradís de la garnatxa blanca”, va reiterar Ramon Roqueta de LaFou. I Juanjo Galcerà del celler Piñol va reblar el clau: “És imperatiu anar units”.
Però el principal hàndicap, segons van coincidir els ponents i també gran part del públic que va intervenir en el debat posterior, és la manca d’autoestima, prendre consciència col·lectiva del gran potencial que la comarca té entre mans amb uns vins que no res tenen a envejar amb els d’altres denominacions d’origen, fins i tot internacionals. I així, mentre alguns dels cellerers van establir paral·lelismes amb la Borgonya, un reconegut Master of Wine present a la sala els hi va etzibar: “Fa unes setmanes vaig organitzar un sopar a casa amb vins de Borgonya, i us asseguro que els cinc que acabo de tastar són millors. M’ha sobtat l’alta qualitat de tots ells”.
Els vins presentats de garnatxa blanca van ser:
- ‘L’avi Arrufí’ (2018) – Celler Piñol. Selecció de cinc parcel·les de ceps vells, de més de 60 anys d’antiguitat. La fermentació s’inicia en dipòsits d’acer inoxidable i finalitza en botes de roure francès. Criança de set mesos sobre lies fines.
- ‘Els Amelers’ (2017) – LaFou Celler. Raïm procedent d’uns ceps, plantats en terrasses, a principis dels vuitanta i d’altres finques del 2007. Barreja de verema primerenca de vinyes més joves i la maduresa d’altres més antigues. Sis mesos sobre lies en inox i ous de formigó. 10% en botes.
- ‘La Serra Blanc’ (2017) – Herència Altés. Vinyes centenàries de poca densitat i rendiments baixos. Fermentació en dipòsits de formigó amb posteriors bâtonnages de lies fines durant 2 mesos. Criança de 10 mesos en un foudre de roure austríac.
- ‘El Quintà’ (2017) – Celler Bàrbara Forés. Vi brisat. Ceps plantats entre 1940 i 1945 amb sòl de panal pinyolenc, amb abundants nòduls calcaris. Lleugera maceració pel·licular. Fermentat i criat en bota.
- ‘Edetària Selecció Blanc’ (2016) – Celler Edetària. Elaborat a partir de vuit parcel·les de garnatxa blanca ecològica de ceps propis d’entre 60 i 90 anys. Fermentació a baixa temperatura i criança de 8 mesos en àmfores, foudres i bota. Repòs d’un any mínim en ampolla.
