El Penedès, cor vitivinícola del territori i conegut per molts com la Toscana catalana, afronta cada cop més els efectes devastadors del canvi climàtic, especialment la sequera. La vinya de secà es troba davant el repte d’adoptar noves estratègies de gestió de l’aigua i del sòl.
“Hem volgut donar resposta als reptes del canvi climàtic que afecten les vinyes del Penedès”, explica Pere Llopart, del celler Llopart, a Vadevi. Llopart és un dels impulsors del projecte MANSO (MAneig del SÒl i vinya per a la lluita contra la sequera), una iniciativa que agrupa cinc dels cellers més prestigiosos de la zona i diversos centres de recerca de referència per aportar solucions científiques i pràctiques a aquest desafiament.
El projecte, coordinat per INNOVI i liderat per Llopart, compta amb la participació de Sumarroca, Masia Vallformosa, Celler Kripta i Juvé & Camps, així com amb el suport científic de l’INCAVI, l’IRTA i la Universitat Rovira i Virgili (URV).
Ciència i innovació contra la sequera
El principal objectiu de MANSO és optimitzar la gestió dels recursos hídrics en vinyes de secà. Segons explica Llopart, una de les línies d’estudi més importants del projecte és la gestió de les cobertes vegetals, que poden ajudar a minimitzar l’evaporació de l’aigua i a millorar la retenció hídrica del sòl.
Aquesta iniciativa es va posar en marxa el maig del 2024 i s’estendrà fins al maig del 2026. Actualment, tal com indica Xavi París, project manager de MANSO a INNOVI, s’ha començat amb la instal·lació d’una xarxa digital de sensors que monitoren factors com les condicions meteorològiques, el contingut d’aigua al sòl i l’estat hídric de les terres dels cellers participants. “Volem demostrar científicament i amb dades quines són les pràctiques de maneig del sòl que poden millorar l’aprofitament de l’aigua”, detalla París, a Vadevi.
El sòl contra el sol
Com es pot aprofitar millor l’aigua de pluja? Com es poden reduir les pèrdues d’aigua per evaporació durant l’estiu? O en quin moment i quina quantitat d’aigua s’ha d’aportar en cas de disposar de petites reserves? Aquestes són només algunes de les qüestions a les quals vol donar resposta MANSO. Malgrat que, tal com indica París, encara es troben en una fase inicial i no tenen respostes evidents, els primers assaigs ja volen aportar un canvi. “Hem instal·lat diferents sensors per mesurar l’estrès hídric de les plantes i estem aplicant tècniques com el mulching subsolar, que ajuda a retenir la humitat al sòl”, explica París.
La tècnica mulching consisteix a cobrir el sòl amb materials orgànics (com palla, restes vegetals o escorça) o inorgànics (com plàstic o grava) per reduir l’evaporació de l’aigua, controlar les males herbes i millorar la fertilitat del sòl. Aquesta pràctica és especialment útil en zones seques perquè ajuda a conservar la humitat i a protegir el sòl de l’erosió.
Una altra línia d’investigació és la utilització de tecnologies de teledetecció, que permeten monitorar l’estrès hídric de les vinyes des de l’aire. A través d’imatges satèl·lit i sensors especialitzats, els investigadors poden analitzar com responen les vinyes a diferents tècniques de maneig del sòl i l’aigua, generant dades precises per prendre decisions més eficients.
Un projecte clau per al futur de la vinya penedesenca
Aquesta iniciativa no només beneficiarà els participants, sinó que vol donar respostes a tot el sector vitivinícola català, especialment en territoris afectats per la sequera. “Necessitem eines concretes i contrastades per adaptar-nos a un escenari climàtic canviant”, assenyala Llopart.
La feina d’aquest projecte ja s’entreveu com una peça fonamental per garantir la sostenibilitat de la viticultura de secà al Penedès i més enllà.
